17
Set2021

CAMPAMENT MILITAR DE CARLES III 1706 I CATALÀ 1713

Campament militar per a un regiment segons manual de Joan Francesc Ferrer

CONTEXT

Campament: Establiment eventual a l’aire lliure de forces militars allotjades en tendes de campanya, barraques, etc. [GEC]

Campament militar austriac, 1780

A principis del segle XVIII els exèrcits disposen d’una nova tecnologia militar: el fusell amb baioneta. Aquesta nova arma revoluciona i modifica la manera tradicional de combatre a camp obert, el que comporta la modificació de l’estructura organitzativa dels exèrcits. Apareix una nova unitat tàctica bàsica: el regiment.

Aquesta nova manera de fer la guerra es plasma en els nous manuals militars que apareixen per donar la formació i instrucció imprescindible tant a soldats com a oficials i subalterns. L’any 1710 el coronel Joan Francesc Ferrer escriu per encàrrec de Carles III de Catalunya el manual Exercicio practico y especulativo de el fusilero y granadero per tal d’actualitzar les ordenances i tàctiques del seu exèrcit al reprendre els aliats l’ofensiva en el territori peninsular contra el pretendent Felip V de Castella, en el decurs de la Guerra de Successió a la Monarquia Hispànica.

Posteriorment, al marxar Carles III a Àustria per ser coronat com l’emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, l’exèrcit aixecat per la Generalitat de Catalunya per continuar la guerra contra el pretendent Felip d’Anjou, en defensa de llibertats, lleis, constitucions, usos i costums, continuarà observant les ordenances del manual.

CAMPAMENT PER A UN REGIMENT D’INFANTERIA

Amb el títol de Política que han d’observar els regiments en campanya Joan Francesc Ferrer dedica un capítol del manual a explicar unes normes precises a seguir per aixecar un campament per a un regiment d’infanteria d’aproximadament 1.100 homes per descans de tropa i oficials.

… perquè caldrà acampar en arribant a la línia, encara que els Campaments solen ser segons el terreny i disposició del General Comandant, s’observa la següent manera d’acampar, que facilitarà qualsevol altre que s’ofereixi.

En aquest capítol es detalla al llarg de trenta-dos apartats com mesurar el campament, els seus diferents components i la seva distribució en carrers principals i secundaris, com si fos un petit poble. Ens diu com cal fer la distribució i l’emplaçament de les tendes -diferenciant les tendes de la tropa de la dels oficials majors, oficials i subalterns-, així com l’emplaçament de les banderes, el de les guàrdies i piquets, l’emplaçament de les armes, fogons per cuinar i lloc de les cavalleries.

De la mateixa manera estableix la composició -numero d’oficials i tropa- de les diferents guàrdies segons el seu lloc en el campament, detalla qui i com s’estableixen les guàrdies i les contrasenyes, com ha d’actuar la guàrdia davant del rei, oficials majors i d’altres visitants, com es fan les rondes de vigilància. També explica altres aspectes del dia a dia del campament.

Seguidament es presenten tres plànols per il·lustrar com era una campament a principis del segle XVIII segons les ordenances militars vigents a Catalunya recollides en l’Exercicio practico y especulativo de el fusilero y granadero. El primer és una reproducció del plànol dibuixat pel coronel Ferrer en el seu Manual. El segon plànol és com l’anterior però mantenint les mesures i distàncies indicades en el manual. El tercer és una recreació artística de com es devia veure un campament regimental en el segle XVIII segons el coronel Ferrer.

Plànol 1. Reproducció del dibuix original

Reproducció del dibuix original inclòs en el manual Exercicio practico y especulativo de el fusilero y granadero per il·lustrar la distribució final del campament seguint les instruccions detallades.

El coronel Ferrer recomana portar preparada una corda de 200 peus (51,81 m) amb les marques de les mides de les tendes i els carrers entre tendes fetes amb un senyal grana, o una altra cosa de color.

Per a ordenar el seu campament un Regiment tindrà una corda de 200 peus de llarg …. volent portar el seu campament fet des de la caserna, marcarà en aquesta corda (començant per un extrem) nou peus que serviran per al front de la Companyia de Granaders, ....

Dibuix de camp segons Exercicio practico y especulativo ...

Plànol 2. Plànol a escala

Plànol en planta del campament seguint les instruccions que apareixen en el Manual en el seu capítol Política que han d’observar els Regiments en campanya, pàgina 291, i en el dibuix que l’acompanya.

Plànol dibuixat a escala seguint les mesures i distàncies indicades en el manual entre les tendes i altres components. En les instruccions es troba a faltar les mides exactes de les tendes i alguns elements, com els fogons i cavalleries. El plànol s’ha completat prenent com a base paral·lels iconogràfics i documentals contemporanis. Per major comprensió lectora s’han afegit les mides en metres.

Campament militar Ferrer escala

Observacions a plànol 2

Per aixecar el campament d’una manera ràpida i ordenada el coronel Ferrer recomana que el regiment disposi d’una corda 200 peus de llargada (51,84 m) a la que se li lliguen senyals de colors indicant les diferents mesures que cal tindre present.

Per a ordenar el seu campament un Regiment tindrà una corda de 200 peus de llarg i cada peu tindrà de llarg el mateix que la novena part del front d’una barraca o tenda de Soldat, suposant que la tenda tindrà nou peus, volent portar el seu campament fet des de la caserna, marcarà en aquesta corda (començant per un extrem) nou peus que serviran per al front de la Companyia de Granaders,…

En el desenvolupament del dibuix s’han observat algunes indicacions que no quadren i/o mancances en les instruccions o explicacions. A continuació es detallen les incongruències observades i com s’han solucionat.

1. Per instal·lar ràpidament el campament aconsella portar una corda de 200 peus com a pauta per delimitar el frontal, en la que es posen senyals de colors marcant les mides de les 11 tendes (9 peus) i els 10 carrers entre tendes (de 3, 9 o 18 peus). Les mides que no quadren en el text són:

a. La distància indicada en manual entre les tendes de les companyies 10a i 11a és de 3 peus, la qual cosa fa impossible que els soldats puguin caminar i entrar a les dites tendes. Li hem donat una distància de 9 peus com en la resta de carrers entre tendes d’entrada frontal.

b. La suma total de les 11 tendes i 10 carrers és de 174 peus enlloc dels 200 peus de la corda.

2. No indica les mides reals de les tendes dels soldats excepte que el lateral fa 9 peus. Hem utilitzat com a hipòtesi que són quadrades, segons dades provinents d’altres manuals de l’època.

3. No indica les tendes necessàries per a una companyia, ni els soldats que hi dormien en cadascuna. En el dibuix original n’hi ha 6 per companyia, les companyies eren entre 80 o 90 soldats. Segons dades comparatives d’altres exèrcits en una tenda similar dormien entre 8/9 soldats. Desconeixem per manca de dades si la resta de soldats de la companyia estaven distribuïts entre les guàrdies i piquets, o per qüestions pràctiques d’espai el coronel Ferrer no va dibuixar totes les tendes.

4. No s’indica de qui són les tendes al costat de les dels oficials majors (M), ni de qui son les col·locades al costat dels Fogons i Cavalleries dels Oficials Majors (N).

5. No s’indica on es col·loca el bagatge, ni on es col·loquen els animals de càrrega del bagatge. En el manual s’especifica que:

Si en el Regiment anés Bagatge, i en ell algunes municions de reserva per al Regiment, …

6. No s’indica on es col·loca la tenda de la capella. En el manual s’especifica que:

El Capellà del regiment, mitja hora abans de tocar a retreta, es trobarà a la tenda de la Capella, i el Tambor de guàrdia de Banderes tocarà a Rosari …

7. No s’indica on es col·loquen els ferits i malalts per ser atesos. En el manual s’especifica que:

El Cirurgià Major del Regiment amb els seus Oficials estarà en el lloc destinat, amb les seves medicines i eines, per a curar els ferits que se li portessin, …

8. No s’indica on es col·loquen les tendes dels integrants de l’estat major ni les dels oficials agregats.

9. No s’indica on es col·loquen els servents. Una hipòtesi és que siguin les col·locades en el dibuix al costat dels Fogons i Cavalleries dels Oficials Majors (N).

10. Els piquets d’armes estan disposats davant de la tenda del sergent de cada companyia. Això fa que els soldats de les últimes tendes estiguin molt allunyats de les seves armes.

11. En el Manual es fa esment dels avitualladors, però en el dibuix original no estan representats.

… dels Oficials majors als avitualladors 15 peus; advertint que sempre s’han de posar als costats, sense sortir del blanc del Batalló, …

Annex a plànol 2

Plànol de detall de les distàncies i mides des de la guàrdia de banderes (GB) fins a les darreres tendes de les companyies.

En aquest annex s’inclou com a hipòtesi l’intervallum o camí de ronda, que circumval·la la totalitat del campament, en una amplada de 13 peus. Aquesta hipòtesi està fonamentada en que la llargada total de la corda que el coronel Ferrer descriu en el seu Manual és de 200 peus, però segons les indicacions que fa per marcar l’espai de les tendes i els carrers entre tendes, la suma total és de 174 peus, és a dir, sobren 26 peus de corda, que són la base de la hipòtesi d’un intervallum de 13 peus a banda i banda.

Campament Ferrer Tendes soldats

Plànol 3. Representació artística

Representació volumètrica, feta segons l’escala del Plànol 2, d’un campament per a un regiment d’infanteria de 1.100 homes, compost per onze companyies –una de granaders inclosa-, segons les instruccions del Manual militar. Dibuix de restitució realitzat basant-nos en el plànol 2, completat prenent com a base paral·lels iconogràfics i documentals contemporanis.

Campament català 1710

Observacions al Plànol 3

No hi ha dades de com eren les tendes dels oficials majors, ni dels capitans, ni dels subalterns. Si que trobem una constant en totes les fonts contemporànies, les mides, la forma i el luxe de les tendes era proporcional al grau i la riquesa particular de l’oficial que la ocupava. Els oficials provenien de la noblesa o de l’estament militar, motiu pel qual anaven a la guerra mantenint les comoditats a les que estaven acostumats.

Tampoc consten dades de com eren les cavalleries, fogons i altres elements comuns en qualsevol campament.

Iconografia consultada

Mostra d’algunes de les il·lustracions documentals de diferents exèrcits i campanyes del segle XVIII utilitzades com a patró per la representació artística del Plànol 3.

Campament militar del segle XVIII
Campament militar del segle XVIII
Campament de l’exèrcit britànic, 1777
Campament de l’exèrcit britànic, 1777
Interior d’una tenda per infanteria, exèrcit francès, 1735.
Tenda d’un sergent del regiment anglès Coldstream Guards, 1748
Tenda d’un oficial (5). Tenda per a subalterns; la porta situada al centre deixa una zona entre els llits, que es col·loquen un a cada extrem (6)
Tenda amb tendal d’un oficial major (9). La tenda dels criats a la part posterior (10).
Tenda d’un capità d’infanteria, 1617
Suport per tambors, banderes i partisanes

Il·lustracions:
1. Campament militar austríac, 1780. Military camp circa1780. Historisches Museum der Stadt, Vienna, Àustria
2. Plànol 1. Dibuix de Joan Francesc Ferrer publicat en Exercicio practico y especulativo de el fusilero y granadero
3. Plànol 2. Dibuix de Jordi Bages-Querol i Esteva
4. Annex plànol 2. Dibuix de Jordi Bages-Querol i Esteva
6. Plànol 3. Representació artística. Dibuix de Francesc Riart i Jou
7. Campament militar del segle XVIII. Gravat de coure a mà d’un campament militar del segle XVIII, autor desconegut
8. Campament de l’exèrcit britànic. British Encampment, 1777, autor desconegut
9. Interior d’una tenda per infanteria de l’exèrcit francès. Art de la guerre, par principes et par règles.Manera en que 9 soldats estan dormint sota una tenda quadrada de 8 peus, no inclòs el cul de la tenda… Paris, Éditeur Charles-Antoine Jombert, 1748
10. Tenda d’un sergent de Coldstream Guard. Tenda sergent de Coldstream Guards. Països Baixos, Thomas Sandby, 1748
11. Tenda d’un oficial. Tenda per a subalterns. Military Antiquities…
12. Tenda amb tendal d’un oficial major. Military Antiquities…
13. Tenda de capità d’infanteria. Llibre de geometria de l’ofici de sastre ….
14. Suport per tambors, banderes i partisanes. Military Antiquities…

Fonts:
DE CHASTENET, Jacques-François; Marqués de Puységur. Art de la guerre, par principes et par règles. Paris, Éditeur Charles-Antoine Jombert, 1748
FERRER Joan Francesc. Exercicio practico y especulativo de el fusilero y granadero, Mallorca, 1714
GROSE, Francis. Military Antiquities Respecting a History of the English Army Volum 2, Londres, 1801
LOCHÉE, Lewis. Essay on Castrametation, 1778
SAGOVIA, Baltasar,mestre sastre de Perpinyà. Llibre de geometria de l’ofici de sastre …., Barcelona, Esteve Liberos, 1617

Text i composició: Jordi Bages-Querol i Esteva

Per complementar la informació vegeu també:
https://www.memorial1714.cat/estructura-regiment-dinfanteria-1705/
https://www.memorial1714.cat/estructura-regiment-dinfanteria-1713/
https://www.memorial1714.cat/exercici-per-granaders-manual-catala-de-1710/
https://www.memorial1714.cat/exercicis-per-fusell-manual-catala-de-1710/
https://www.memorial1714.cat/glossari-de-lexercit-catala/
https://www.memorial1714.cat/insignies-de-grau-en-lexercit-de-carles-iii-1710/
https://www.memorial1714.cat/joan-francesc-ferrer/

0

Cistella de la compra