Dia si i dia també, a una gran quantitat de mitjans de comunicació apareixen tota mena d’ escolanets, molts a sou, directament o indirectament, de l’Estat espanyol, siguin periodistes, “tertulians”, “politòlegs”, etc. que es dediquen a desqualificar l’independentisme català, especialment els seus dirigents, actuals o que ho han estat recentment.
Es tracta de responsabilitzar aquests dirigents, i els seus seguidors, de tots els perjudicis que pateix la societat catalana: presons, exilis, crisi econòmica, fuga d’empreses, falta d’inversions en les infraestructures que s’arrosseguen de fa anys, confiscació de patrimonis mitjançant el Tribunal de Cuentas, més de 3.000 persones encausades en diferents procediments repressius, etc.
S’acusa als esmentats dirigents i seguidors d’irresponsabilitat, decisions greument equivocades, infantilismes, ignorància de les realitats polítiques, etc. Segurament que els nostres dirigents ho haurien pogut fer més bé del que ho han fet. Ara bé, tot això és una gran operació de propaganda de l’imperialisme castellà.
De qui és la culpa? Doncs la culpa no és de les víctimes, sinó dels opressors. En el cas de Catalunya, fa més de tres-cents anys que patim l’obsessió genocida plasmada en el Decret de 29 de juny de 1707: en virtut del justo derecho de conquista hem passat a ser propietat de Castella i ens estan aplicant allò de reducir estos reinos al estilo y leyes de Castilla sin diferencia ninguna. La repressió no ha parat mai, amb períodes més o menys sanguinaris.
Aquesta obsessió genocida la patim ara i aquí, i fa menys d’un segle que es va materialitzar no solament en presons, exilis i confiscacions, sinó també en execucions: el 1936 varen matar el president del Barça, Josep Sunyol i Garriga, el 1938 Manuel Carrasco i Formiguera, el 1939 Carles Rahola, el 1940 el president de la Generalitat, Lluís Companys.
Però no és solament a Catalunya que l’obsessió genocida de Castella ha fet córrer rius de sang. Pensem en les massacres del continent americà. Pensem en les Illes Filipines, amb la farsa del judici contra José Rizal i la seva execució, i tota la repressió contra l’independentisme filipí. Tornant a Europa, l’obsessió genocida de Castella va submergir Flandes en un bany de sang. El Tribunal de Tumultos que hi va establir el Duc d’Alba en uns deu anys va executar més de mil persones, i en va desterrar més de deu mil. A més, es varen confiscar els béns dels executats i dels desterrats.
Quan es denuncia aquesta violència al·lucinada que s’ha escampat per tot el planeta, els defensors de l’imperialisme castellà en diuen “leyenda negra”. Ara i aquí estem comprovant que no va de “leyenda”. Ens ho han dit molt clar: A por ellos !.
Conclusió: La culpa és de l’obsessió genocida de Castella.
