JOSEP ANTONI DE RUBÍ I DE BOIXADORS

Barcelona, 1669 – Anvers, 31 de desembre de 1740

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Marquès de Rubí, és fill de Pere de Rubí i Sabater, que va ser conseller reial i mestre racional ¹ de la Corona Catalanoaragonesa, lloctinent de la Batllia General i general d’artilleria que va morir l’any 1693 quan defensava la fortalesa de Roses dels francesos en la Guerra dels Nou Anys. Carles II li va concedir el nomenament de marqués de Rubí a títol pòstum.

Josep Antoni de Rubí també és lloctinent del mestre racional de la Corona Catalanoaragonesa, capità de la Coronela de Barcelona durant el setge a la Ciutat de l’any 1697.

L’any 1700 és un dels fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats ², de la qual n’és secretari.

En ser nomenat Carles III Comte de Barcelona i Rei d’Aragó continua amb el rang de capità de la Coronela. Durant el setge borbònic de 1706 ostenta el càrrec d’ajudant general del comte-rei.

L’any 1707 la Generalitat aixeca, a petició de Carles III, cinc regiments de districte ³ seguint la mateixa planta dels regiments d’infanteria. Rubí ascendeix a coronel, i passa a comanar el regiment de districte de Lleida i d’Urgell, combatent per les Terres de Ponent.

L’any 1708 és nomenat coronel governador del regiment d’infanteria de la Reina. Quan Carles III organitza l’artilleria seguint l’estructura d’un regiment dona el càrrec de Comandant general d’artilleria al coronel Josep Antoni de Rubí, nomenant-lo per aquesta funció General de Batalla. L’agost de 1710 participa en la batalla de Monte Torrero coneguda també com a batalla de Saragossa.

El 25 de febrer de 1713 és nomenat virrei de Mallorca. La seva primera missió és posar en situació de defensa l’illa ja que fins aleshores havia estat protegida per la flota anglesa, que dominava la mar, i no disposava de tropes suficients per a la seva defensa. Rubí reorganitza les tropes aixecant nous regiments de l’exèrcit regular, i el 1715, davant l’imminent invasió borbònica, aixeca les milícies del Regne de Mallorca i la Coronela de Palma.

Carles III no accepta les resolucions del Tractat d’Utrecht –abril de 1713-, fet que fa que Mallorca i Eivissa continuïn sent territori imperial, excepte Menorca que queda sota domini anglès. L’emperador concedeix al virrei Rubí la facultat de que seguint el seu propi criteri, doni ajuda al Principat amb diners, provisions, pertrets i amb tot allò que li demanin.

Des de Mallorca envia diversos combois de provisions i pertrets que, sumats als que organitza la ciutat de Barcelona i protegits per l’armament marítim d’aquesta, generen un trànsit`constant de naus que trenquen el setge de la flota borbònica aportant a la Ciutat aliments i material de guerra. Al mateix temps concedeix patent de cors a naus armades perquè ataquin i capturin els vaixells borbònics. Aquesta guerra al mar sagna els vaixells enemics fins el punt que el duc de Pòpoli, màxim responsable del setge a Barcelona, escriu l’abril de 1714 a Felip V de Castella exposant-li que la flota borbònica no controla la mar, que és incapaç de mantenir el bloqueig naval i que és incapaç de frenar l’entrada de vaixells amb subministraments a la Ciutat impossibilitant, per tant, un setge en condicions.

L’any 1714 l’emperador li tramet a Rubí el nomenament de gentilhome de la cambra.

A l’estiu de 1714 entra en converses amb l’almirall de la flota anglesa ancorada a Maó per a sondejar les seves ordres i intencions en relació a la guerra, i per tal de convèncer a Anglaterra de les avantatges que obtindria tornant a donar suport a la defensa de Catalunya, tant sols amb la participació de la flota anglesa per trencar el setge de Barcelona. A principis d’agost envia al coronel Joan Francesc Ferrer a Barcelona per informar a les autoritats de les seves propostes fetes a l’almirall anglès.

El juny de 1715 es desferma l’ofensiva per ocupar Mallorca amb aclaparadora superioritat borbònica. Desprès d’algunes accions militars, el juliol de 1715 es firma la capitulació honrosa de Mallorca i d’Eivissa, per tant Rubí i tots els oficials i soldats que ho desitgen poden sortir de l’illa.

Marxa a Gènova on es posa a les ordres de l’emperador, que el nomena virrei de Sardenya l’abril de 1717. Abans de que arribi per ocupar el càrrec els borbònics envaeixen l’illa, Rubí només pot comptar amb uns efectius molt modestos i Sardenya és ocupada.

L’octubre de 1723 ascendeix al grau de mariscal de l’exèrcit imperial austríac –el màxim grau possible- i l’any 1724 és nomenat governador d’Anvers. És nomenat conseller d’Estat de l’emperador Carles VI el juliol de 1731.

L’any 1734 és nomenat virrei de Sicília i també de Nàpols, la ràpida invasió borbònica li impedeix desembarcar a l’illa i es dirigeix a Malta.

És l’autor de diversos assajos, entre ells uns comentaris a la Guerra de les Gàl·lies de Juli Cèsar. Mor el 31 de desembre de 1740 a Anvers, està enterrat al castell d’Anvers.