Militar, autor del manual “Exercicio práctico y especulativo…”
Corella (Navarra) – Viena, 2 de març de 1740

Joan Francesc Ferrer neix a Corella (Navarra). ¹ Capità de cavalleria de l’exèrcit borbònic, durant la Guerra de Successió pren partit per la causa de Carles III ² en una data imprecisa.
En nom de Carles III l’any 1706 s’aixeca a Portugal un regiment d’infanteria regular del que ell n’és nomenat coronel, regiment que portarà el seu nom. La bandera porta les armes de Navarra en l’anvers, i en el revers una imatge de la Concepció amb el lema que Tota pulcra est Maria ³
L’any 1707 el seu regiment passa a Catalunya participant en nombrosos combats. L’any1708 fa una incursió a França des d’Aragó, i en 1709 combat al Camp de Tarragona ⁴. A principis d’octubre de 1710 ocupa Corella en un intent de que Navarra s’aixequi a favor de la causa de Carles III. ⁵

L’any 1711 Carles III marxa a Viena per ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, l’any 1713 dona ordre d’evacuar els seus exèrcits imperials de Catalunya. El regiment obeeix les ordres i segueix les banderes però Joan Francesc Ferrer, acompanyat per alguns soldats, passa a Mallorca sent un membre del cercle de confiança del virrei marquès de Rubí.
El 9 agost de 1714 arriba a Barcelona comissionat pel marquès de Rubí davant dels Consellers per donar-los coneixement de les converses mantingudes entre el marquès i l’almirall de la flota anglesa ancorada a Menorca, per tal de convèncer a Anglaterra de que tornés a donar suport a la defensa de constitucions i furs de Catalunya i Mallorca⁶. En els últims mesos de 1714 trobem referència d’entrades de soldats del seu regiment ferits o malalts a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.⁷
El dia 4 de setembre el mariscal Berwick sol·licita la rendició. El coronel Ferrer està present en la resposta donada per part de l’autoritat militar catalana de continuar la batalla.⁸
El dia 11 de setembre, entre les dues i les tres de la tarda, es un dels enviats -com a oficial de confiança del general Villarroel- a deliberar amb els oficials majors que comanden les tres principals posicions de defensa de la Ciutat i saber quina resposta és la més adequada a la situació militar en que es troba Barcelona. Consulta si es disposen de tropes suficients per fer un nou contraatac general per tal de recuperar el baluard de Llevant i el baluard del Portal Nou, o si creuen que no hi ha tropes suficients per realitzar aquest contraatac, aleshores aturar els combats i fer crida per a tractar la capitulació ⁹.
En capitular Barcelona marxa a Viena servint en l’exèrcit de Carles VI, participa en les guerres turques a Hongria de 1716-1717 ¹º. General de Batalla de l’exèrcit imperial austríac, governador de Termini (Itàlia), mor a Viena el 2 de març de 1740. Està enterrat a la catedral de Sant Esteve de Viena. ¹¹
Exercicio practico y especulativo de el fusilero y granadero

A principis del segle XVIII els exèrcits disposen d’una nova tecnologia militar: el fusell amb baioneta. Aquesta nova arma revoluciona i modifica la manera tradicional de combatre a camp obert. Els exèrcits s’estructuren a partir del regiment com a un unitat militar bàsica –aproximadament 1.000 homes-, al temps que apareix una nova manera de combatre. És la nova tàctica de la infanteria de línia.
Aquesta nova manera de fer la guerra exigeix donar una nova formació i instrucció tant a soldats com a oficials, necessitat que es plasma en els nous manuals militars que apareixen en tots els exèrcits regulars europeus. Joan Francesc Ferrer l’any 1710 escriu per encàrrec de Carles III el manual Exercicio practico y especulativo de el fusilero y granadero – del que disposem copia de l’imprés l’any 1714 a Mallorca- per tal d’actualitzar les ordenances i tàctiques del seu exèrcit al reprendre els aliats l’ofensiva en el territori peninsular l’any 1710.
En ser d’origen navarrès el coronel Ferrer escriu el manual en castellà, amb el vocabulari i gramàtica del segle XVIII. A més a més del manual militar Ferrer escriu Catalogo de los Consellers de Barcelona, que Francesc de Castellví utilitza com a font i compara amb l’obra Anales de Catalunya de Narcís Feliu de la Peña. ¹²
Notes:
¹ Narraciones Históricas, Tomo III, p. 89
² Diccionari Biogràfic
³ Narraciones Históricas, Tomo III, p. 577
⁴ Diccionari Biogràfic
⁵ Narraciones Históricas, Tomo III, p. 89
⁶ Historia de memorable sitio y bloqueo de Barcelona, p.133
⁷ Biblioteca de Catalunya, Hospital de la Santa Creu, entrades de soldats. AH-142
⁸ Narraciones Históricas, Tomo IV, p. 218
⁹ Narraciones Históricas, Tomo IV, p. 259
¹º Narraciones Históricas, Tomo IV, p. 617
¹¹ L’Exili austriacista 1713-1747, p. 403
¹² Narraciones Históricas, Tomo I, p. 242
Fonts:
ALBERTÍ. Santiago. Diccionari Biogràfic, Albertí Editor, Barcelona, 1966
ALCOBERRO, Agustí. L’Exili austriacista 1713-1747, Barcelona, Fundació Noguera, 2002
Annals consulars de la ciutat de Barcelona. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1728
Biblioteca de Catalunya, Hospital de la Santa Creu, entrades de soldats
BRUGUERA, Mateu. Historia de memorable sitio y bloqueo de Barcelona, Barcelona, 1871
DE CASTELLVÍ, Francesc. Narraciones Históricas, Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997
FERRER Joan Francesc. Exercicio practico y especulativo de el fusilero y granadero, Mallorca, 1714
Text i composició: Jordi Bages-Querol i Esteva
Dibuixos: Francesc Riart i Jou
Per complementar la informació vegeu també:
https://www.memorial1714.cat/exercicis-per-fusell-manual-catala-de-1710/
https://www.memorial1714.cat/exercici-per-granaders-manual-catala-de-1710/
https://www.memorial1714.cat/insignies-de-grau-en-lexercit-de-carles-iii-1710/
https://www.memorial1714.cat/regiment-joan-francesc-ferrer/