Des del segle IX Santa Eulàlia és la patrona molt estimada i venerada de Barcelona. Tots els habitants de la Ciutat, tant els naturals com els passavolants, estan sota la seva protecció. Per aquest motiu la Ciutat disposa de la Bandera de Santa Eulàlia com a metasímbol i representació visual de l’esperit de Barcelona. És una bandera processional de grans dimensions i molt pesant.
Santa Eulàlia és la patrona de les forces armades de la Ciutat i, per tant, també disposa d’un Penó de guerra més lleuger i de dimensions més petites, pensat per portar-lo en batalla, tenint constància en cròniques del segle XIII. És una bandera invicta: sempre que ha estat present en la batalla les tropes de la Ciutat han resultat victorioses.
Després de la retirada dels Aliats en la guerra de Successió, amb el consegüent replegament dels seus exèrcits, la Junta General de Braços pren el dia 6 de juliol de 1713 la resolució de continuar la guerra contra Felip V de Castella per la conservació de les Llibertats, Constitucions i Privilegis del Principat.
Tres dies després la Diputació del General del Principat de Catalunya dona ordre d’editar i pregonar un ban de guerra per a donar a conèixer la decisió presa als ciutadans de Barcelona i de tot el Principat. També edita un segon ban on fa la crida per tal d’allistar els soldats que nodriran els regiments de cavalleria i d’infanteria, aixecant en 15 dies un exèrcit regular totalment equipat.
Reunits els consellers del Consell de Cent i la 24a Junta de Guerra el dia 20 de juliol de 1713 decideixen que
Per a salvar el Principat, defensar Barcelona i enfervorir el cor dels barcelonins … enarborar i treure la Bandera de la gloriosa Santa Eulàlia….
El 24 de juliol de 1713 es fa la cerimònia solemne de treure i enarborar en la finestra principal de la Casa de la Ciutat
La invicta i sempre venerada bandera de Santa Eulàlia.
Aquest fet és la crida als barcelonins que el perill és pròxim i l’enemic a les portes. El fet d’exposar la bandera a la façana del Consistori és tan important que s’invita
Tots el pobles veïns a presenciar la cerimònia i a aportar el major numero d’homes d’armes per resguard de la Bandera.
Els ciutadans, com sempre al llarg de la història, responen a la crida
Des del moment que Barcelona va veure enarborada la Bandera de Santa Eulalia, es va allistar una multitud immensa de barcelonins sota l’ensenya i estendard tan volgut dels ciutadans d’aquesta Ciutat.
Tres mesos després de fer onejar la Bandera a la façana principal, es trasllada a la Capella de la Casa de la Ciutat. Per protegir-la fan guàrdia un Conseller i una companyia de la Coronela.
Després d’un mes de constant bombardeig el duc de Berwick llença els seus millors batallons a l’assalt en la matinada del 12 d’agost de 1714. Comença l’atac per ocupar Barcelona. La batalla es perllonga els dies 12 i 13, finalment a la matinada del dia 14 el general Villarroel ataca les posicions de la muralla que han ocupat els borbònics. El contraatac és un èxit: forces de la Coronela i de l’exèrcit recuperen el baluard de Santa Clara expulsant els ocupants. El primer intent d’assalt de Berwick fracassa en mig d’un bany de sang. Els catalans han patit 800 o 900 baixes entre morts i ferits, les baixes borbòniques al voltant de 3.000 o 4.000.
En la matinada de l’11 de setembre Berwick llença el segon assalt, disposa d’uns 40.000 efectius. Un cop els borbònics controlen els trams de muralla de Portal Nou i de Santa Clara comencen l’atac per tal d’entrar dins la Ciutat. Villarroel planteja dos contraatacs per tal d’aturar l’assalt.
Un contraatac per part de les forces de cavalleria, en el decurs del qual el general en cap Antoni de Villarroel resulta ferit.
En l’altre contraatac el VI batalló de la Coronela i soldats de diferents regiments de l’exèrcit avancen per a reconquerir el baluard de Sant Pere onejant el Penó de guerra de Santa Eulàlia, els dirigeix el Conseller en Cap Rafel Casanova que resulta ferit. Els batallons de les Guàrdies Valones i de les Guàrdies Espanyoles, l’elit de l’exèrcit borbònic, són escombrades. El contraatac atura l’assalt. De nou Berwick fracassa en l’intent d’entrar dins de la Ciutat, a les 11 del matí el seu exèrcit està bloquejat i amb les línies estabilitzades, nou hores de combat que li han fet pagar un peatge insuportable de baixes. Berwick, davant la possibilitat que la lluita casa per casa comporti un nombre de baixes encara més esfereïdor i que l’acarnissament no serveixi per conquerir Barcelona, pacta la capitulació de la Ciutat.
Barcelona capitula, però no és saquejada ni anorreada tal com havia ordenat Felip V. L’eficàcia dels seus comandaments civils i militars, i l’eficiència de la milícia de la Coronela i dels soldats de l’exèrcit regular han salvat a la Ciutat de la seva destrucció i de l’aniquilació dels seus habitants.
Sens dubte, la superior moral combativa dels catalans va ser determinant. En els combats de l’agost i de setembre la presència pública de la Bandera de Santa Eulàlia va fer que, com s’exclamava José Patiño¹ l’any 1715:
Los catalanes son apasionados de su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón.
Felip V va donar ordre de cremar totes les banderes de guerra catalanes capturades, però en el Museu d’Història de Barcelona es conserva la part central d’una antiga Bandera de Santa Eulàlia, una peça de seda pintada a l’oli per les dues cares, que segons el MUHBA data del segle XVI o XVII.
Notes:
¹ Superintendent de Catalunya per Felip V, inspirador del Decret de Nova Planta, organitzador del cadastre (nou sistema fiscal de Catalunya).
Font:
BRUGUERA, Mateo. Cronicon de Barcelona. Historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia, 1861
Fotografies:
Retall bandera Santa Eulàlia exposat al MUHBA
Bandera processional i Penó de guerra de l’Associació de Recreació Històrica Coronela de Barcelona.
Jordi Bages-Querol Esteva
Soci de Memorial 1714
