Miquelets 1705-1714
A principis del segle XVIII s’ha produït una veritable revolució en la manera de fer la guerra. Aquesta revolució és causada per l’aparició d’una arma que fa canviar la tàctica i l’estratègia de tots els exèrcits: és el fusell amb baioneta. La forma de plantejar les batalles canvia. La infanteria, equipada amb fusells, en el camp de batalla allarga les formacions, és a dir, formant fines línies de tres o quatre rengles de profunditat per tal que molts soldats disparin a l’hora fent foc continuat.
Aquesta nova manera de fer la guerra comporta l’aparició d’una nova unitat tàctica: el regiment. Aquests, sota comandament d’un coronel, es componen de 1.000 soldats aproximadament depenent del peu definit en les ordenances de cada exèrcit. Aquesta forma de combatre requereix una instrucció específica i curosa per tal de poder desplegar diversos regiments en el camp de batalla amb milers de soldats, maniobrant i formant una allargassada línia que dispara per rengles o per seccions a l’enemic que s’apropa frontalment. És l’anomenada infanteria de línia.
Fusellers de muntanya 1713-1714
1. Sergent major del Regiment de l’Àngel Custodi
2. Fuseller del Regiment Raimon de Penyafort
3. Fuseller del Regiment Vila i Ferrer
4. Fuseller del Regiment de la Ribera d’Ebre
5. Cornaire del Regiment Molins
Quan es planteja una batalla es busca l’enfrontament a camp obert acumulant regiments que donin superioritat, per nombre de soldats i potència de foc, és el combat reglat. Enfront d’aquest plantejament tàctic n’existeix un altre de totalment oposat. És el combat en què els soldats no es despleguen en línia, en formació tancada, esperant estàticament a camp obert que l’enemic s’apropi frontalment, sinó que es despleguen en formació oberta, de forma dinàmica, aprofitant el terreny, disparant de manera individual sobre objectius concrets i no en foc continu.
Aquesta nova manera de combatre és una aportació catalana a la manera de fer la guerra: són els fusellers de muntanya.
El seu tret diferencial és el de ser soldats d’infanteria perfectament adaptats a l’orografia muntanyosa del seu País d’origen: Catalunya. Acostumats a moure’s i combatre en terreny muntanyós, practiquen un tipus de guerra no convencional per la que els exèrcits formats per regiments d‘infanteria de línia no hi estan ni acostumats ni preparats. La seva tàctica es fonamenta en la rapidesa dels desplaçaments, els cops de mà, les emboscades, el desgast constant de l’enemic, la seva gran potència de foc -escopeta i dues pistoles- els fa ser uns adversaris temuts.
Aquesta és una manera de combatre endèmica en els territoris catalans, és la manera de lluitar dels almogàvers sorgida en el segle XII, de les que en són hereus directes; una manera de combatre que s’adapta a la tecnologia militar de cada moment i que conflueix en el segle XVII en les companyies de miquelets, molt actives en la Guerra dels Segadors i posteriors conflictes fins a l’any 1705.
Aquesta manera de combatre se la coneix a Catalunya, ja des dels orígens, com la guerra guerrejada. Els fusellers de muntanya són els precursors del que els francesos anomenaran en els segles XVIII i XIX petite guerre, també serà la que practicaran les milícies colonials que lluitaran al costat de l’exèrcit regular en la Guerra Revolucionaria Americana contra Anglaterra i també esdevenen els precursors de la futura infanteria lleugera.
FUSELLERS DE MUNTANYA 1705-1713
La Guerra de Successió peninsular de 1705-1714 és la consolidació dels fusellers de muntanya com a concepte militar de combatent. Primer per Carles III que en veu el seu potencial tot demostrant una gran perspicàcia de la realitat del Principat, i posteriorment per la Generalitat l’any 1713 que confia plenament en les seves qualitats per l’estratègia de guerra que dissenya.
Els borbònics són expulsats de Barcelona l’octubre de 1705, Carles III es prepara per a l’enfrontament amb Felip V. Organitza el seu propi exèrcit aixecant regiments d’infanteria i cavalleria seguint el peu de les seves Reials ordenances. Crea sis regiments de fusellers de muntanya que, a diferència de les companyies de miquelets dels anys 1640-1660, les organitza reglamentant-los militarment, sotmesos a jurisdicció militar, amb una planta pròpia, nomena els oficials i subalterns donant-los de les patents corresponents, assentant plaça els fusellers, uniformant-los, sense banderes i, en lloc del tambor, continuen amb el corn marí per transmetre les ordres. Cada regiment es compon de cinc-cents soldats en vuit companyies.
Regiments aixecats 1705
Coronel Francesc Macià i Ambert
Conegut com a Bac de Roda
St. Pere de Roda 1658 – Vic 1713
1. Regiment del coronel Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda
2.Regiment del coronel Antoni Prats i Bertran
3.Regiment del coronel Josep Mas de Roda
4.Regiment del coronel Bernadino Estevanell
5.Regiment del coronel Jaume Birolá
6.Regiment del coronel Manel Moliner i Rau
També s’aixequen quatre companyies soltes en la Ribera d’Ebre:
1.Companyia del capità Josep Falcó, després ascendeix a coronel
2.Companyia del capità J. Pedrol
3.Companyia del capità Lluis Serra d’Ascó
4.Companyia del capità Faustino i Francisco Caserras
Al llarg de la guerra se n’aixequen de nous, alguns canvien de nom o són agregats a altres regiments que han quedat amb pocs efectius, però sempre es manté una mitjana de sis regiments en actiu. Les companyies soltes de fusellers de muntanya s’aixequen i es dissolen segons les necessitats del moment.
Al llarg de la guerra se n’aixequen de nous, alguns canvien de nom o es dissolen, però sempre es mantenen sis regiments en actiu. Les companyies soltes de fusellers de muntanya s’aixequen i es dissolen segons les necessitats del moment.
Fusellers de muntanya i voluntaris 1705-1713
1. Fuseller d’una companyia solta
2. Fuseller del Regiment Manel Moliner i Rau
3. Soldat d’una companyia de voluntaris
4. Fuseller del Regiment Ermengol Amill
5. Tinent del Regiment de Joan Vila i Ferrer
FUSELLERS DE MUNTANYA 1713-1714
Després del Tractat d’Utrecht, signat l’abril de 1713, que comporta la marxa de l’exèrcit aliat, la Junta General de Braços, el dia 6 de juliol, decideix continuar la guerra contra Felip V. El dia 9 de juliol edita un ban on fa una crida per tal d’allistar els soldats que nodriran els regiments de l’exèrcit regular que la Generalitat aixeca. Els regiments aixecats per Carles III que decideixen quedar-se per continuar la guerra són contractats per la Generalitat com a unitats ja formades, alhora que crea nous regiments de cavalleria, infanteria i artilleria.
Les autoritats militars catalanes confien plenament en la contribució que els fusellers de muntanya poden aportar a l’esforç de la guerra donades les seves peculiars característiques com a complement de l’exèrcit regular. Són combatents que coneixen el territori, estan perfectament adaptats a ell i tenen la missió de fer-se amb l’interior del País tot impedint que l’enemic pugui moure’s amb normalitat.
La Generalitat estableix el peu dels regiments de fusellers de muntanya en setze companyies amb un total de vuit-cents homes, oficials i subalterns inclosos.
Regiments ja formats contractats per la Generalitat 1713
Regiments formats en temps de Carles III que s’incorporen al servei de la Generalitat. Se’ls coneix pel nom del seu coronel i alguns d’altres també pel nom del seu sant patró.
Regiment del coronel Manel Moliner i Rau ¹
Sergent major Joan Mata
Aixecat 1705
Incorporat Juliol 1713
700 efectius
16 companyies
Uniformats
Reg. del coronel
Antoni Muñoz
Aixecat 1706 a valència
Incorporat juliol 1713
480 efectius
8 companyies
Uniformats
Reg. del coronel
Joan Vilar i Ferrer
Aixecat 1708
Incorporat juliol 1713
700 efectius
16 companyies
Uniformats
Reg. del coronel
Ermengol Amill ²
Cornaire
Aixecat 1711
Incorporat juliol 1713
700 efectius
16 companyies
Uniformats
¹ També conegut per l’Àngel Custodi
² També conegut per Sant Raimon de Penyafort
Regiments aixecats per la Generalitat 1713
Regiments de nova formació aixecats per la Generalitat en els mesos de juliol i agost de 1713. Posteriorment s’aixequen nous regiments i companyies soltes de fusellers.
Reg. del coronel Segimon Torras
Aixecat juliol 1713
16 companyies
No estaven uniformats
Reg. del coronel Martirià Massegur
Aixecat agost1713
400 efectius 16 companyies
No estaven uniformats
Regiment del coronel Jaume Molins
Tinent coronel
Aixecat juliol 1713
310 efectius 12 companyies
Uniformats
Reg. del coronel
Francesc Macià i Ambert
“Bac de Roda” ¹
Aixecat juliol 1713
Efectius desconeguts
No estaven uniformats
Reg. del coronel
Antoni Llirós ²
Aixecat juliol 1713
Efectius desconeguts
No uniformats
Reg. del coronel
Antoni Vidal
Capità Joan Barceló “Carrasclet”
Aixecat agost1713
Efectius desconeguts
No uniformats
Reg. del coronel
Anton Pagaroles ³
Aixecat agost 1713
Efectius desconeguts
Uniformats
¹ Francesc Macià havia estat coronel d’un regiment aixecat l’any 1705 i dissolt l’any 1708
² Antoni Llirós forma el regiment a partir d’esquadres de la Cerdanya
³ També conegut per la Ribera d’Ebre
Equipament específic dels fusellers de muntanya
Xarpa. Bandolera de cuir per portar les dues pistoles i punyal o baioneta
Pistoles. Porten un ganxo per fixar-les a la xarpa
Corn marí. Per transmetre les ordres. N’hi ha un per cada companyia
Escopeta. És més lleugera que el fusell. Calibre aproximat 2 cm
Cartutx. Reglamentari de bala esfèrica i de manipulades per fer-les cilíndriques
Carbassa. Per transportar l’aigua
Pistoles. Porten un ganxo per fixar-les a la xarpa
Flascó. Contenidor per a la pólvora. Pot portar dosificador
Bossa munició. Fa les funcions de casalina
Fonts:
DE CASTELLVÍ, Francesc. Narraciones Históricas, Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997
HERNANDEZ Xavier, RIART Francesc, Els exèrcits de Catalunya 1713-1714, Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 2007
HERNANDEZ Xavier, RIART Francesc, Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans, Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 2014
MUÑOZ GONZÁLEZ, Antonio. Antoni Vidal i Talarn i Pere Joan Barceló (Carrasclet). Dos defensors de la terra (1700-1720), Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 2018
SERRA Francesc, RIART Francesc, 1713 La preparació de la Guerra dels Catalans, Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 2019
Text: Jordi Bages-Querol i Esteva
Dibuixos: Francesc Riart i Jou