Armes de foc i armes blanques de 1705 a 1714
FUSELL
El fusell és l’arma reglamentària per a tots els soldats d’infanteria i artilleria. Les mesures voregen 1,60 m d’allargada, 4 quilos de pes, calibre 2 cm.
Fusell amb pany català
El pany català situa els mecanismes a l’exterior, resultant més fort, segur i de fàcil manteniment que el pany anglès o austríac.
Fusell anglès
Escopeta
Majoritàriament usada pels fusellers de muntanya. És més lleugera que el fusell. Calibre aproximat 2 cm.
Carrabina
Té la mateixa tipologia que el fusell però amb el canó mes curt. Es l’arma clàssica de la cavalleria.
Pany català o miquelet
Mecanisme per disparar armes de foc emprant una pedra de sílex –pedra foguera- que al pressionar el gallet provoca que la pedra percudeix amb força contra la bateria, fent que quedi al descobert la cassoleta, al mateix temps que la pedra rasca amb força la superfície ratllada causant una forta espurna que provoca que la pólvora d’ignició dipositada dins la cassoleta inflami la pólvora de tir de la munició.
Munició
Càrrega d’arma de foc
Bandolera per carrabina
La carrabina és un arma de foc pròpia de la cavalleria.
La carrabina es porta penjada en bandolera des de l’espatlla esquerra fins a la banda dreta de la cintura.
Disposa d’un passador guia al llarg de l’encep perquè discorri el mosquetó, connectat a l’anella de la corretja.
La bandolera per carrabina permet la maniobrabilitat de l’arma a dalt del cavall sense risc de perdre-la.
PISTOLA
Les pistoles son armes clàssiques dels fusellers de muntanya, habitualment de fabricació autòctona, amb pany català, de canó curt i pom esfèric. També son pròpies de la cavalleria, ja que cada soldat en porta dues dins d’una funda situada a cada banda de l’arçó de la sella de muntar. Tenen el canó més llarg i els panys son de procedència diversa.
Pistola amb curenya de pom rodó
Les pistoles porten un ganxo per fixar-les a la xarpa o al cinturó.
Pistola amb curenya de pom aplanat
Pistola amb curenya de sabata
Pistola de cavalleria de canó llarg
No porta ganxo per la xarpa, va dins d’una funda fixada a l’arçó de la sella de muntar.
ARMES BLANQUES
L’arma blanca pròpia de la infanteria, fins i tot de les companyies de granaders, es la espasa. La fulla és d’acer i l’empunyadura de bronze amb cassoleta de protecció. Els oficials porten espases o espasins més treballats i de qualitat.
L’arma pròpia de la cavalleria tant pot ser l’espasa com el sabre ja sigui recte o corbat. Son armes pesants pensades per colpejar i tallar. La cavalleria lleugera i els hússars porten sabres corbats amb tall a la part convexa.
Les partisanes, alabardes i llances utilitzades per oficials i subalterns són d’ús simbòlic, indiquen el rang. Les astes de fusta s’utilitzen per alinear els fusells i soldats.
Espasa d’infanteria
Equipament comú per a tots els soldats reglats d’infanteria i artilleria.
Espasí
Equipament d’oficials, espases més lleugeres i treballades.
Espasa de cavalleria
Més llarga i pesada que l’espasa d’infanteria i sense les guardes.
Sabre recte de cavalleria
Més pesat i de fulla més ampla que l’espasa de cavalleria.
Sabre corbat de cavalleria
De tall només pel costat corbat.
Baioneta de dolla
Permet disparar l’arma sense bloquejar el canó, convertint el fusell en pica.
Punyal
Propi dels fusellers de muntanya. El porten a la xarpa.
Partisana de plata sobredaurada
General i coronel.
Partisana
Tinent coronel, sergent major, capità.
Llançó
Tinent i alferes.
Alabarda
Sergent.
Fonts:
DE CASTELLVÍ, Francesc. “Narraciones Históricas”, Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997
HERNANDEZ Xavier, RIART Francesc, “Els exèrcits de Catalunya 1713-1714” – Rafael Dalmau Editor, 2007
SERRA Francesc, RIART Francesc, “1713 La preparació de la Guerra dels Catalans”, Rafael Dalmau Editor, 2019
Text: Jordi Bages-Querol Esteva
Dibuixos: Francesc Riart i Jou
Publicat: 20/02/2020