Artilleria de 1705 a 1714
ARTILLERIA
Les peces d’artilleria són de dos tipus segons el seu angle de tir, canons o morters. S’anomenen segons el seu calibre; el calibre equival al pes en lliures de la bala que dispara, 1 lliura equival a 400 gr.
Els canons són de dos tipus segons la seva finalitat.
• Canons de campanya. Estan dissenyats per traslladar-los de lloc, han de disposar de mobilitat.
• Canons de plaça. Estan dissenyat per estar en una posició estàtica, fortalesa o vaixell, no han de disposar de mobilitat.
Tenen un abast superior als dos quilòmetres, per fer punteria i malmetre les fortificacions enemigues és preferible no superar els cinc-cents metres de distància. Es fabriquen en bronze o ferro.
• Canons de bronze. Els de més calibre disparen bales de 24 o 36 lliures per destrossar les defenses.
• Canons de ferro. S’esquerden amb més facilitat, per això són més gruixuts i pesants. S’utilitzen en algunes fortificacions i vaixells. Són més econòmics que els de bronze.
Calibre canons
Canó de campanya
Els canons tenen poc angle d’elevació i el seu tir és recte o lleugerament elevat. Disparen munició rígida –bales esfèriques de ferro- o pots de metralla. S’utilitzen contra fortificacions –per batre les muralles- o contra les tropes. Segons el seu ús són d’un de bronze o ferro. El calibre d’una peça d’artilleria és el diàmetre interior del canó, que ve donat pel diàmetre del projectil que dispara, que depèn del pes de la bala. Els soldats s’anomenen artillers.
Canó de plaça
Canó per defensa de fortificacions o posicions estàtiques.
Abast dels canons
Abast segons el tipus de munició.
Càrrega i tret d’un canó
Introducció de la pólvora (A) dins l’ànima del canó amb la cullera.
Introducció d’un tac de fusta (B) amb l’atacador per mantenir la pólvora pitjada, disposat entre aquesta i el projectil.
Introducció de la bala (C) dins l’ànima amb l’atacador.
Introducció de la pólvora (D) en la oïda per tal de que faci de metxa amb la pólvora del canó.
Encesa de la pólvora de la oïda amb el botafoc per disparar el canó.
Això provoca la ignició de la pólvora del canó i empeny amb gran violència el projectil a l’exterior, llançant al seu torn el tac desintegrat i cendres cremant.
L’ànima del canó es refreda amb l’esponja mullada en aigua i s’apaguen els possibles calius encesos que restin a l’interior.
Amb la pell de xai es refreda el canó per la part exterior.
Aquest refresc s’ha de fer a fons cada pocs tirs, perquè el canó pot arribar a posar-se roent i arribar a explotar, deformar-se per la calor o patir alguna fissura.
Amb el tirabuixó es grata l’ànima per desincrustar les restes de pólvora i fusta.
Amb l’escombra es retiren les restes i es neteja l’ànima, quedant el canó llest per a repetir el procés de càrrega.
Transport dels canons de campanya
El transport de les peces de campanya es fa en trens d’artilleria tirats per mules. El canó va muntat en la barra de tir destinada a arrossegar la peça, que es remolcada per una rècua d’animals de càrrega en la que el seu número depèn del pes del canó.
MORTER
Peça d’artilleria de setge de tir parabòlic per superar les muralles. Els assetjants per tal que les bombes caiguin dins la ciutat, i els defensors perquè caiguin dins de les trinxeres enemigues. Els morters disparen boles de ferro amb metxa, plenes de metralla, que poden esclatar a terra, com si fos una bomba de fragmentació, o al aire, projectant la metralla del cel cap al terra. Els soldats s’anomenen bombarders.
Estris artilleria
GRANADA / MAGRANA
Les granades -anomenades magranes pels catalans- són esferes buides de metall, ceràmica o vidre, d’uns 7 o 8 cm de diàmetre, carregades de pólvora i perdigons. Per fer-les explotar, abans de llençar-les, s’encén la metxa que connecta amb la pólvora. Els soldats granaders són les unitats d’elit, les tropes d’assalt, se’ls recluta entre els homes més forts i alts.
Fonts:
DE CASTELLVÍ, Francesc. “Narraciones Históricas”, Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997
HERNANDEZ Xavier, RIART Francesc, “Els exèrcits de Catalunya 1713-1714” – Rafael Dalmau Editor, 2007
SERRA Francesc, RIART Francesc, “1713 La preparació de la Guerra dels Catalans”, Rafael Dalmau Editor, 2019
Text: J.BQ.E.
Dibuixos: Francesc Riart i Jou