1713-1714
CONTEXT
Abril de 1713, les Dues Corones Borbòniques –corones francesa i castellana, favorables al pretendent Felip d’Anjou- i la Gran Aliança –Gran Bretanya, Àustria, Províncies Unides, Brandenburg, Portugal i el Ducat de Savoia favorables, al pretendent Carles d’Àustria- signen el Tractat d’Utrecht en que Felip d’Anjou és reconegut com a rei de Castella a canvi de la pèrdua de les seves possessions europees i de drets econòmics que posen fi al seu monopoli del comerç amb Amèrica. És la fi de la guerra que ha sacsejat Europa des de l’any 1701. Felip V queda lliure per acabar la guerra amb Catalunya i sotmetre els territoris de la Corona Catalanoaragonesa, per fi podrà coronar-se rei de la Monarquia Hispànica.
La Guerra de Successió internacional s’acaba, l’exèrcit aliat abandona el Principat segons el tractat. El poder polític català reacciona ràpidament. El dia 30 de juny es reuneix la Junta de braços –l’eclesiàstic, el militar i el reial o popular- per decidir quina decisió adoptar: rendició o guerra. La rendició sense condicions significa l’abolició de les constitucions, la pèrdua de les institucions i la pèrdua de la llibertat com ja ha succeït als Regnes de València i d’Aragó.
El dia 6 de juliol la decisió és unànime, continuar la guerra en nom de Carles III en defensa de “Lleis, Constitucions, Privilegis, Honors, Costums i Prerrogatives”. És la Guerra dels Catalans de l’any 1713 fins a la capitulació de Barcelona l’any 1714. El rei Carles III, ara emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, no renunciarà al tron hispànic fins l’any 1725 en el Tractat de Viena.
La Generalitat, amb una llarga tradició de participar en conflictes bèl·lics des de la seva fundació l’any 1359, s’organitza de forma immediata. El mateix dia 9 de juliol la Junta de Braços crea la Junta de 36 per tal de gestionar la guerra. Edita i pregona el Ban de Guerra per donar a conèixer als ciutadans de Barcelona, i de tot el Principat, la decisió presa i també edita un ban per allistar soldats en els regiments de cavalleria i infanteria que aixeca.
En tres setmanes la Generalitat aixeca de nova creació quatre regiments de cavalleria i dues companyies d’hússars, cinc regiments d’infanteria i sis regiments de fusellers de muntanya que es sumen als regiments ja existents i als contractats provinents de l’exèrcit de Carles III.
És un exèrcit modern, equipat i organitzat com qualsevol altre exèrcit europeu de l’època, amb algunes particularitats pròpies –els fusellers de muntanya- que donen un avantatge tàctic al estar perfectament adaptats a l’orografia del territori, practicant un tipus de guerra a la que els exèrcits compostos per regiments d‘infanteria de línia no estan acostumats ni preparats.
D’esquerra a dreta:
Tinent coronel Reg. Sant Narcís
Fuseller Reg. Nostra Senyora dels Desamparats
Granader Reg. Nostra Senyora del Roser
Tambor Reg. Santa Eulàlia
Coronel Reg. Immaculada Concepció (a cavall)
Bandera Reg. Immaculada Concepció
ORGANITZACIÓ PER A LA GUERRA
1) Nomenament de càrrecs militars, creació de noves unitats, contractació d’unitats existents, reforma d’unitats, assessorament a la Junta de Provisions de l’equipament de les unitats.
2) Finançament de la guerra.
3) Subministrament de tots el material imprescindible per l’exèrcit: menjar per soldats i cavalls, vestits, armes i municions.
4) Vetlla pel correcte funcionament de l’administració de justícia, responsable de la propaganda a favor de la guerra.
ORGANIGRAMA EXÈRCIT
Plana Major
Unitats exèrcit
Unitats milícies
Marina
RELACIÓ DE REGIMENTS DEL NOU EXÈRCIT CATALÀ 1713-1714
El 9 de juliol de 1713 la Generalitat incorpora unitats existents de cavalleria i d’infanteria procedents de l’exèrcit de Carles III, allistant els oficials i soldats amb les mateixes condicions. Al mateix temps aixeca noves unitats per cobrir les necessitats de la guerra.
Infanteria
¹ Oficials i soldats amb ferides que els impedeixen un servei total.
² Aixecat per assentisme per Francesc Busquets.
Fusellers de muntanya
¹ Aixecada per assentisme per Antoni Llirós
² Aixecat per assentisme per Josep Moragues, a despesa de la Generalitat.
Cavalleria
¹ Aixecat per assentisme per Sebastià Dalmau
² Aixecat 1714
³ Agregades al Regiment Sant Jordi el 28 d’agost de 1713
⁴ Aixecat per assentisme per Pere de Bricfeus
Assentisme: Un particular demana a la Generalitat autorització per crear un nou regiment del que és nomenat coronel. Els costos d’uniformes i armes són càrrec seu.
Voluntaris ¹
¹ Són fusellers de muntanya muntats que combaten com els dragons clàssics, és a dir, com infanteria muntada. Són una aportació tàctica exclusivament catalana.
Artilleria
¹ Tres companyies d’artillers, una de bombarders i cos d’enginyers que venen de Carles III.
Milícies urbanes aixecades pel Consell de Cent de Barcelona
¹ Per vetllar per l’ordre públic i evitar pillatge de les cases abandonades.
² Per assistir a la Coronela a l’ordre públic tots els ciutadans estan organitzats per quartos, és a dir, per barris. El 16 de setembre de 1713 el Consell de Cent reparteix la Ciutat en quatre quarters.
Sometent
Unitats de combatents a temps ocasional, aixecades per cada vila o poble per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl•lic. No estan sotmeses al poder militar sinó al civil.
Marina
Marina de guerra de la Ciutat, aixecada pel Consell de Cent amb autorització de la Generalitat.
Marina corsària, aixecada per particulars amb patent de cors atorgada pel General Governador.
Per complementar la informació vegeu també:
https://www.memorial1714.cat/estructura-regiment-dinfanteria-1705/
https://www.memorial1714.cat/estructura-regiment-dinfanteria-1713/
https://www.memorial1714.cat/glossari-de-lexercit-catala/
https://www.memorial1714.cat/pagues-i-provisions-exercit-de-carles-iii/
Fonts:
DE CASTELLVÍ, Francesc. “Narraciones Históricas Tomo III”, Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997
HERNANDEZ Xavier, RIART Francesc, “Els exèrcits de Catalunya 1713-1714” – Rafael Dalmau Editor, 2007
SERRA Francesc, RIART Francesc, “1713 La preparació de la Guerra dels Catalans”, Rafael Dalmau Editor, 2019
Text: J.BQ.E.
Dibuixos: Francesc Riart i Jou