23
Mar2020

CORONELA DE BARCELONA 1713-1714

Milícia gremial ciutadana 1713-1714

La Coronela de Barcelona és la milícia gremial urbana -hereva de la host de la ciutat configurada en el segle XIII- responsable de les guàrdies de portes i muralles de la Ciutat en temps de guerra. Els gremis, o confraries d’oficis, aporten la totalitat dels seus homes. Ja des de finals del segle XVII cada gremi organitza una companyia pagada a “ses costes”. El seus integrants son combatents no professionals aixecats a temps parcial, no forma part de l’exèrcit regular, per tant no està sotmesa a la justícia militar.

Amb l’entrada en guerra del Principat de Catalunya en contra de Felip de Borbó –Felip V de Castella- i a favor de Carles III d’Àustria, l’any 1705 el Consell de Cent aixeca i organitza la Coronela de Barcelona segons s’explica a Coronela de Barcelona 1705-1713.

El Consell de Cent, desprès de la marxa dels aliats, proposa a l’agost de 1713 una reestructuració de la planta de la Coronela que passa a organitzar-se en sis batallons i quaranta-set companyies, amb les dues companyies d’estudiants, que només s’aixequen en cas de perill.

Les reformes fan de la Coronela una unitat més operativa, més professional, preparada per combatre com una unitat reglada tot mantenint el seu esperit milicià, amb uns tres mil vuit-cents homes. Per ordre de Villarroel les companyies fan instrucció militar cada dia.

Altres reformes són l’augment del nombre d’ajudants a quatre per la plana major i un per a cada batalló; el de tambors a dos per batalló i sis nous tambors per a la guàrdia del castell de Montjuïc; el tambor major passa a disposar d’uniforme propi i de la vara.

La reforma comporta una regulació de les banderes que queden de la següent manera, una bandera per la unitat, una per batalló i una per companyia, en total cinquanta-quatre banderes.

A partir de l’agost de 1713 el Conseller en Cap recupera el càrrec de governador general de la plaça de Barcelona i del castell de Montjuïc, com posseïa abans de l’any 1652.

Els gremis assumeixen els sous i socors dels subalterns i tropa de les seves corresponents companyies, al mateix temps que contribueixen a l’esforç de la guerra treballant a preus molt ajustats per a la Junta de Provisions. És la participació de tota la ciutadania en la defensa de la Ciutat, de les Constitucions i lleis del Principat.

Coronela de Barcelona 1713
1.Notaris públics 2.Teixidors i retorcedors de llana 3.Revenedors 4.Estudiants de lleis 5.Estudians de medicina 6.Banderes de resistència 7. Banderes de companyies

BANDERES DE GUERRA

Les unitats militars disposen de banderes per dues raons: com a element identificatiu i de prestigi de la unitat, com a senyal visual del punt de reunió i reagrupament en el camp de batalla. La captura d’una bandera de l’enemic és el símbol de la seva derrota.

Bandera de Santa Eulàlia

Des del segle IX Santa Eulàlia és la patrona de Barcelona, és una santa molt venerada i estimada. Sota la seva protecció estan tots els habitants de la Ciutat, siguin residents o passavolants. Per aquest motiu Barcelona disposa de la bandera de Santa Eulàlia com a metasímbol de la Ciutat, és la seva representació visual.

És l’ensenya de guerra emblemàtica de Barcelona i de totes les seves forces armades, per tant no té cap relació orgànica ni vinculació amb la Coronela. La Ciutat té una bandera processional molt pesant i de grans dimensions i un penó de guerra més lleuger i de dimensions més petites pensat per portar-lo en batalla.

Bandera processional de Santa Eulàlia.
(4 x 4 m.)

Penó de guerra de Santa Eulàlia.
Any 1641 (1,70 x 2,50 m.)

Bandera coronela

És la bandera principal de la unitat i la porta la companyia del coronel. El color de fons és probablement carmesí amb l’escut de la ciutat de Barcelona al mig.

 

Banderes de batallons

Cada un dels sis batallons disposa de la seva bandera identificativa quadrada d’aproximadament 2×2 metres. Es desconeix el color de fons de les banderes dels batallons.

Bandera coronela

Banderes de companyies

Cada companyia, quaranta-set a partir de 1713, disposa de la seva bandera. Les banderes són quadrades de la mateixa mida que les de batalló, seguint els estàndards dels regiments de la infanteria reglada.

Al revers porten l’escut d’armes de Carles III i a cada cantonada l’escut del gremi; a l’anvers porten la imatge del patró de la confraria amb l’escut de Barcelona. Es desconeix el color de fons de les banderes de les diferents companyies.

5é Batalló 6a. Cia. Carnissers

COMPOSICIÓ DE BATALLONS I COMPANYIES AGOST DE 1713

La reestructuració es fa a partir de la planta de l’agost de 1708 que s’articulava en 9 batallons i 45 companyies. L’agost de 1713 la Coronela s’estructura en 6 batallons i 47 companyies amb uns 3.800 combatents.

Bandera batalló

Primer batalló. Santíssima Trinitat

1. Confiters, adroguers
2. Mercaders
3. Mestres sastres
4. Manyans, clavetaires, agullers
5. Mestres de cases, molers
6. Esparters, capsers, torners
7. Espasers, tapiners, oripellers, guadamassilers
8. Estudiants de lleis ¹

¹ Aquesta companyia només es forma en temps de setge

Bandera batalló

Segon batalló. Immaculada Concepció

1. Notaris públics
2. Paraires, tintorers de drap
3. Calceters, cotoners, pallers, assaonadors, candelers de seu
4. Julians
5. Mariners, mestres d’aixa ²
6. Flequers, forners
7. Velluters
8. Espardenyers

² Aquesta companyia no fa guàrdies, però al toc de campanes acudeix quan hi ha combat

Bandera batalló

Tercer batalló. Santa Eulàlia

1. Notaris públics reials
2. Sabaters
3. Boters
4. Teixidors, retorcedors de llana, carders, garbelladors
5. Flassaders, llibreters, vidriers, escultors, dauradors
6. Barreters d’agulla, passamaners
7. Macips de ribera, bastaixos

Bandera batalló

Quart batalló. Santa Madrona

1. Candelers de cera, pintors
2. Argenters
3. Hortolans del Portal de Sant Antoni
4. Teixidors de lli
5. Corders de cànem, corders de viola
6. Descarregadors
7. Velers

Bandera batalló

Cinquè batalló. Sant Sever

1. Notaris causídics
2. Ferrers, calderers
3. Hortolans del Portal Nou
4. Gerrers, ollers, matalassers, perxers
5. Daguers, veïners
6. Carnissers
7. Sabaters de vell
8. Tintorers, retorcedors de seda, hostalers
9. Estudiants de medicina, filosofia i teologia ³

³ Aquesta companyia només es forma en temps de setge

Bandera batalló

Sisè batalló. Mare de Déu de la Mercè

1. Esteves o Freners
2. Fusters
3. Mercers, botiguers de tela
4. Blanquers
5. Escudellers
6. Taverners
7. Fadrins sastres
8. Revenedors

La companyia de Cirurgians no està formada en temps de setge per tal que puguin atendre els ferits

PLANA MAJOR

Els oficials de la plana major no estan sotmesos a uniformitat. Els vestits del coronel, tinent coronel i sergent major els paga el Consell de Cent. Els imports que destina la Ciutat en aquest concepte són elevats i són per a “millor llustre de la present Casa.”

Raimon Orriols Coronel 1707 2

Coronel
Manel Flix
1712-1713

Rafel Casanova

Coronel
Rafael Casanova
1713-1714

Hug de Sanjoan Tinent Coronel 2

Tinent coronel
Hug de Sant Joan

sargent major

Sergent major
Fèlix Nicolau de Monjo

Reg Concepcio 4 ajudant

Ajudants
Josep Sigó (tinent)

Ajudant pintat 2

Ajudants
Josep Orri (alferes)

Ajudant pintat 3

Ajudants
Antoni de Calveria (alferes)

Ajudant pintat 4

Ajudant dragó
Pau Adell

Tambor major 1711

Tambor major

Pagador

Veedor
Francesc Antoni Vidal

Veedor

Pagador
Jeroni Cassany

Oficials i subalterns

Cia Adroguers 1710 Capita Viceç Duran

Capità
Cia. Adroguers i confiters

Cia Notaris Causídics 1710 Tinent Jeroni Planas

Tinent
Cia. Notaris causídics

Cia Hortolans Portal Nou Alferes pere Joan Bordas 1706

Alferes
Cia Hortolans portal nou

Cia Esteves Sergent

Sergent
Cia. Esteves

Tropa

Cia Mercaders 1710

Cap d’esquadra
Cia. Mercaders

Cia Forners 1710

Fusellers
Cia. Forners i flequers

Cia Manyans 1710 Granader

Granaders
Cia. Manyans, clavetaires i agullers

Tambor 1710

Tambor

GUÀRDIES

La funció de la Coronela es fer guàrdia i defensar portes, muralles i baluards de la Ciutat, el que comporta que el seus efectius hagin de cobrir un front molt ampli i fragmentat al llarg de tot el sistema defensiu de la Ciutat i castell de Montjuïc. Per aquest motiu és útil el seu elevat nombre de companyies i soldats. Aquest escenari tant ampli de batalla també fa necessari l’augment dels oficials ajudants i dels ajudants dragons –exerceixen el càrrec sense tenir el rang- per transmetre les ordres amb un bon nivell d’experiència.

Amb l’inici del setge es reestructuren i reforcen les guàrdies. Dels sis batallons que disposa la Coronela, quatre estan de servei de forma rotativa.

• 1 batalló de control i defensa de portes ¹ (1 dia de guàrdia).
• 1 batalló de guàrdia en baluards ¹ (1 dia de guàrdia).
• 1 batalló concentrat de reserva (1 dia de guàrdia).
• 1 batalló de guàrdia en el castell de Montjuïc (3 dies de guàrdia).

¹ Entre els dos batallons cobreixen la guàrdia del pany de muralla entre baluards.

Els batallons entren de guàrdia en els diferents llocs per escala, sense favoritismes: el batalló que entra de guàrdia a les portes a l’endemà ho fa en els baluards, al tercer dia de reserva i al quart descansa.

Amb l’arribada de Berwick el juliol de 1714, i l’obertura de trinxeres per part dels borbònics, es reestructura tot el sistema de les guàrdies. Els sis batallons estan de servei.

COMBATS

En la primera fase del setge de Barcelona, amb el duc de Pòpuli com a comandant de l’exèrcit borbònic, la Coronela participa el 26 d’agost de 1713 en el combat a la zona de Santa Madrona amb 400 efectius donant suport a les tropes reglades que combaten a camp obert desplegant-se com a infanteria línea.

Portal Nou i Santa Clara, 12-14 d’agost de 1714

Amb l’arribada del duc de Berwick s’inicia la segona fase del setge, plantejat de forma efectiva i professional. Els dies 12, 13, i 14 d’agost de 1714 es produeix el primer intent borbònic de conquerir la Ciutat. És en aquesta batalla que la Coronela participa de forma rellevant protegint els baluards del Portal Nou i de Santa Clara.

El dia 14 a trenc d’alba es produeix el contraatac català per recuperar les posicions ocupades pels borbònics. Un atac combinat de forces de la Coronela i de l’exèrcit reglat, que sumen en total uns 1.000 combatents, recuperen el baluard de Santa Clara expulsant-ne els ocupants. El primer intent d’assalt de Berwick fracassa en mig un bany de sang en un dels combats més cruents del setge, entre 800 i 900 baixes catalanes i 3.000 o 4.000 baixes borbòniques segons el recompte. Les baixes inclouen morts i ferits, la majoria dels ferits ho són de manera lleu.

Cia. Fusters.                                   Cia. Notaris públics.
Anihilada el 13 d’agost            Anihilada el 14 d’agost

Portal Nou i Santa Clara, 11 de setembre de 1714

El segon assalt, a les 02:00 h. de l’11 de setembre, per part de l’exèrcit de les Dues Corones borbòniques -França i Castella- és massiu, Berwick disposa d’aproximadament 40.000 efectius en total.

El atacants, un cop controlen els trams de muralla de Portal Nou i Santa Clara, comencen l’atac per tal d’entrar dins la Ciutat. Els defensors planegen dos contraatacs per tal d’aturar l’assalt.

Un per part de les forces de cavalleria, en el transcurs del qual el general en cap Antoni de Villarroel resulta ferit. L’altre per part del VIé batalló de la Coronela -companyies de revenedors, taverners, mercers, escudellers, fadrins sastres i blanquers- i soldats de diferents regiments de l’exèrcit regular avancen amb el penó de guerra de Santa Eulàlia per a reconquerir el baluard de Sant Pere.

La lluita és ferotge, el mateix Coronel Rafel Casanova resulta ferit. Els batallons de les Guàrdies Valones i de les Guàrdies Espanyoles, l’elit de l’exèrcit borbònic, són escombrades. El contraatac atura l’assalt. De nou Berwick fracassa en l’intent d’entrar dins la Ciutat, a les 11 del matí el seu exèrcit està bloquejat i amb les línies estabilitzades, nou hores de combat que li han fer pagar un peatge insuportable de baixes.

Berwick, davant la possibilitat de que la lluita casa per casa comporti un nombre de baixes encara més esfereïdor i que amb la carnisseria les seves forces acabin cedint al pànic i es produeixi una desbandada, desobeeix les ordres de Felip V de saquejar la Ciutat i aniquilar la població i es veu obligat a pactar la capitulació de Barcelona.

Podem afirmar que la Coronela amb el seu comportament en els combats de l’agost, i el setembre amb el contraatac protagonitzat de manera casi exclusiva per les seves companyies sota el comandament del coronel Rafael Casanova amb la bandera de Santa Eulàlia va salvar la Ciutat de Barcelona de la seva destrucció i de l’aniquilació dels seus ciutadans.

L’11 de setembre de 1714 és el dia més gloriós de la Coronela de Barcelona i el dia de la fi de la seva existència. En els dies següents entrega les armes i banderes i és dissolta.

Cia. Esteves
Anihilada l’11 de setembre

Fonts:
DE CASTELLVÍ, Francesc. “Narraciones Históricas”, Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997
HERNANDEZ Xavier, RIART Francesc, “Els exèrcits de Catalunya 1713-1714” – Rafael Dalmau Editor, 2007
HERNANDEZ Xavier, RIART Francesc, “La Coronela de Barcelona 1705-1714” – Rafael Dalmau Editor, 2010
SERRA Francesc, RIART Francesc, “1713 La preparació de la Guerra dels Catalans”, Rafael Dalmau Editor, 2019

Text: J.BQ.E.

Dibuixos: Francesc Riart i Jou

0

Cistella de la compra