Milícia gremial ciutadana 1705-1713
La Coronela de Barcelona és la milícia gremial urbana -hereva de la host de la ciutat configurada en el segle XIII- que protegeix i defensa portes i muralles quan la Ciutat està en perill. Els gremis, o confraries d’oficis, aporten la totalitat dels seus homes. Ja des de finals del segle XVII cada gremi organitza una companyia pagada a “ses costes”. El seus integrants son combatents no professionals aixecats a temps parcial, no forma part de l’exèrcit regular, per tant no està sotmesa a la justícia militar.
Les diferents coroneles del Principat són la versió urbana del sometent rural. Totes dues institucions, coronela i sometent, articulen el tradicional sistema d’autodefensa del País i són hereves de la tradició bèl·lica catalana basada en segles de llibertats garantides per les Constitucions i l’evolució d’usatges com el Princeps Namque.
El comandament de la Coronela correspon al Conseller en Cap de Barcelona, que ho fa amb el grau de Coronel. El càrrec de Conseller en Cap es tria anualment per sorteig en el dia de Sant Andreu -30 de novembre-.
Carles III quan s’instal·la a Barcelona l’any 1705 crea el seu exèrcit aixecant diversos regiments de cavalleria i d’infanteria. S’adona del potencial tàctic dels fusellers de muntanya i els organitza en regiments, alhora que demana que s’aixequin les diferents coroneles del Principat.
El Consell de Cent i els gremis de la Ciutat accepten activar la Coronela, i les diferents confraries decideixen “per major lustre de la present casa” uniformar-se i equipar-se seguint els estàndards de la infanteria reglada.
El febrer de 1706 la Coronela de Barcelona consta d’una planta de nou batallons amb tres mil dos-cents homes aproximadament. S’uniforma de manera sistemàtica. L’uniforme i l’equip és comú per tots els regiments; cada gremi decideix el color de la casaca, però la gira, folre, calces i mitges són de color vermell.
A partir de 1710 la Coronela entra en les guàrdies del Palau Reial i renova de forma gradual els uniformes. Es fa una major unificació dels colors de les casaques –adoptant majoritàriament el blau en diverses tonalitats- però tanmateix hi ha gremis que mantenen els seus colors verd, groc, blanc vermell, gris, característics. Aquesta segona uniformitat és fa amb materials de qualitat superior.
Coroneles ciutadanes a Catalunya (1705)
Coronela de Barcelona i banderes de companyies.
Coronela de Vic, figura de la dreta.
COMPOSICIÓ DE LES COMPANYIES ANY 1706
L’acord entre Carles III i la Ciutat de Barcelona per reorganitzar la milícia gremial és efectiu a finals de 1705, però no es desplega fins a febrer de 1706 degut a que Barcelona dona prioritat a l’organització del Regiment de la Ciutat.
La reorganització es fa a partir de l’agrupació en companyies de l’any 1697 -que s’articulava en 36 companyies sense uniformitat i amb armament circumstancial-.
La nova Coronela s’estructura en 44 companyies i 9 batallons amb uns 3.200 combatents dels aproximadament 4.525 confrares aptes per les armes.
Companyies de la Coronela de Barcelona a 23 de febrer de 1706
1 Mercaders (dits magistrats de la Llotja de Mar)
2 Notaris públics, pintors
3 Notaris reials, candelers de cera
4 Notaris causídics
5 Adroguers
6 Argenters -mestres i fadrins-
7 Esteves ¹
8 Ferrers, candelers
9 Manyans
10 Sastres
11 Esparters, boters, capsers, torners
12 Flassaders, llibreters, vidriers
13 Cotoners, pellers, calceters, assaonadors, candelers de sèu
14 Paraires ², tintorers de drap
15 Teixidors, retorcedors de llana
16 Sabaters -mestres i fadrins-
17 Hortolans del Portal Nou
18 Hortolans del Portal de Sant Antoni
19 Fusters -mestres i fadrins-
20 Matalassers, perxes ³, gerrers
21 Teixidors de lli
22 Mestre de cases
23 Tintorers, retorcedors de seda
24 Barreters de agulla, carders
25 Mercers (botiguers de teles)
26 Julians vells ⁴
27 Daguers, beiners, escudellers
28 Passamaners
29 Velluters
30 Corders de cànem, corders de viola
31 Mariners
32 Velers
33 Garbelladors, macips de ribera (bastaixos)
34 Espardenyers
35 Revenedors
36 Llogaters de mules
37 Taverners, hostalers
38 Tapiners ⁵, oripellers ⁶, guadamassilers ⁷, espasers
39 Blanquers
40 Descarregadors, pescadors
41 Fadrins sastres
42 Sabaters de vell
43 Forners
44 Carnissers
¹ Els gremis dels basters, llauners, armers i courers, que fan la festa gremial el dia de Sant Esteve i tenen la mateixa capella a la Seu de Barcelona.
² Prepararen la llana per a esser teixida
³ Teixidor de cintes o teixits llargs i estrets de seda i passamaneria
⁴ Conjunt d’oficis menestrals sota l’advocació de Sant Julià que tenen el centre a la parròquia de Sant Cugat del Rec
⁵ Fabriquen sandàlies, principalment per les dones, de tela fina amb una grossa sola de suro posada entre altres dues de cuiro
⁶ Fabriquen diversos ornaments de full de llautó prim i polit que brilla com l’or
⁷ Fabriquen peces de cuir adornat amb dibuixos estampats en pintura o en relleu
La composició i distribució de les companyies varia constantment per adaptar-se a les necessitats del moment i per la pugna i discrepàncies entre diversos gremis pel lloc que ocupen dins l’escala de la Coronela.
L’any 1706 ja hi ha diverses propostes de reorganitzacions i modificacions que continuen fins l’agost de 1708, sempre per les disputes de la posició de cada gremi dins l’escala, doncs un millor posicionament és molt important per guanyar prestigi i influència, doncs les guàrdies –lloc i dies de guàrdia- es determinen per escalafó. Aquesta pugna per ocupar els principals llocs de l’escalafó encara pren més rellevància a partir de l’any 1710 quan la Coronela entra en la guàrdia del Palau reial.
Plana major
Coronel ¹
Raimon Orriols i Grimossach
Tinent coronel ²
Hug de Santjoan i Planella
Sergent major
Ajudants ⁴
Veedor ⁵
Pagador ⁵
Tambor major ⁶
¹ El càrrec correspon al Conseller en Cap i per tant només exerceix de coronel durant un any. Raimon Orriols és Conseller en cap l’any 1707.
² Càrrec amb un clar perfil tècnic i militar, atès que ha de disposar d’uns coneixements i experiència militar que el Conseller en Cap no ha de tenir necessariament. Garanteix la continuïtat en la línia de comandament. Hug de Santjoan és el primer Tinent coronel de la Coronela i destaca per la seva eficàcia en el desplegament inicial.
³ És l’oficial major amb més experiència militar. És qui té el comandament efectiu referent a entrenament dels soldats i tàctiques militars.
⁴ Passen les ordres als capitans de les companyies.
⁵ No porten uniforme.
⁶ Va uniformat i equipat com els tambors.
El Coronel és el Conseller en Cap. El Tinent coronel i el Sergent major són proposats pel Consell de Cent i acceptats per la corona.
Per tal de donar “prestigi i presència” el Tinent coronel i el Sergent major reben del Consell de Cent una partida anual de diners a fi de garantir un vestuari i complements “adient al càrrec exercit”.
Oficials i subalterns
Capità ¹
Cia. Taverners i hostalers
Tinent ²
Cia. Espasers
Alferes ²
Cia. Hortolans Portal Nou
Sergent ²
Cia. Corders de cànem i de viola
¹ Triats pels gremis no és necessari que siguin del mateix gremi.
² Són confrares del gremi i pugen per escalafó.
Tropa
Cap d’esquadra ¹
Cia. Notaris
Fusellers
Cia. Blanquers
Granaders ²
Cia. Hortolans de Sant Antoni
¹ Són confrares del gremi i pugen per escalafó.
² La Coronela organitza una companyia –fins uns 200 soldats- de granaders per a lluïment durant les desfilades i cerimònies. Els granaders són una aportació voluntària, no tots els gremis en disposen, per tant, en aquesta companyia, cada soldat va amb l’uniforme del seu gremi.
Cada confraria o gremi decideix com es formen les companyies i la paga que disposen els soldats per entrar de guàrdia o en campanya, l’import de la sanció per no assistir a la guàrdia i l’ajut econòmic a les viudes. Al no estar subjectes a la justícia militar les infraccions greus són competència de la Ciutat i les faltes lleus són competència del gremi.
Tambor
El Consell de Cent delibera el maig de 1706 que ha de disposar de “10 tambors per la assistència de las guardas de la Coronela, y haverse estos de vestir de una mateixa conformitat”.
El sou, vestit, equipament i tambor els paga la Ciutat, ja que cada dia treballen acompanyant les guàrdies.
BANDERES DE GUERRA
Les unitats militars disposen de banderes per dues raons: com a element identificatiu i de prestigi de la unitat, com a senyal visual del punt de reunió i reagrupament en el camp de batalla. La captura d’una bandera de l’enemic és el símbol de la seva derrota.
Bandera coronela
És la bandera principal de qualsevol regiment i la porta la companyia del coronel. La bandera coronela de la Coronela de Barcelona té, probablement, el color de fons carmesí amb l’escut de la ciutat de Barcelona al mig.
Imatge de la bandera coronela de la Coronela de Barcelona.
Banderes de companyia
Cada companyia disposa de la seva bandera militar per combat. Els gremis que ja disposen de bandera de guerra les reposen de nou i els gremis que no en disposen les confeccionen seguin un mateix patró, quadrades d’aproximadament dos metres de costat, pintades, cosides o brodades, amb l’escut del gremi damunt d’un fons de color escollit pel gremi. Les banderes, amb els mateixos complements de les banderes de l’exèrcit, comptem amb tota mena d’additaments, resultant banderes més luxoses que les del mateix exèrcit professional.
GUÀRDIES
La Coronela de 1706 és responsable de fer guàrdia de portes, muralles i baluards de la Ciutat. A partir de 1710 també entra en la guàrdia de Palau. Tant mateix, per si es dona el cas, els hi donen instrucció militar per combatre en línia com la infanteria reglada.
COMBATS
Al ser una unitat creada a fi i efecte de protegir la Ciutat no participa en combats a camp obert, no és fins el setge de 1713 que entra de ple en combat.
Fonts:
“Nuevo reglamento assi por el rango de generales como de regimientos…” (Reials ordenances de Carles lll), Imprès per Rafel Figaró, Barcelona 1707- Osterreichiche Nationalbibliotheck, 37.B.47
DE CASTELLVÍ, Francesc. “Narraciones Históricas Tomo III”, Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997
SERRA Francesc, RIART Francesc, “1713 La preparació de la Guerra dels Catalans”, Rafael Dalmau Editor. 2019
Text: J.BQ.E.
Dibuixos: Francesc Riart i Jou