A l’agost de l’any 1714, en el petit poble de Talamanca– a la comarca del Bages-, va tenir lloc la darrera victòria militar dels exèrcits dels Comtes-reis catalans. Talamanca, una població de muntanya de la Catalunya Central, era un punt de gran importància geoestratègica a l’estiu de 1714. La població, amb el seu castell, dominava el pas del coll d’Estenalles, que connectava la plana vallesana amb la Catalunya interior.
Aquest va ser el lloc escollit per Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal, Comandant en Cap de l’Exèrcit de l’Exterior, per presentar batalla a les tropes borbòniques que, coneixedores de la importància estratègica d’aquell territori per controlar les comunicacions amb Barcelona -assetjada per les tropes franco-castellanes des de feia 383 dies- a les ordres del comte de Montemar havien rebut l’ordre de barrar el pas a les tropes catalanes.
Les forces enfrontades en aquells dos dies d’estiu es podrien resumir en un desplegament borbònic de 3.000 soldats, amb un gran contingent de cavalleria, i les tropes catalanes, amb uns efectius aproximats de 2.500 combatents, majoritàriament regiments de fusellers de muntanya –miquelets- amb regiments d’infanteria i una petita participació de cavalleria. És de destacar una nodrida participació del sometent.
El combat fou sagnant, les forces borbòniques es van trobar barrat el pas i, malgrat la seva superioritat numèrica i el gran contingent de cavalleria, es van veure superades per l’agressivitat dels combatents catalans que els van anar reculant muntanya amunt. El segon dia de combat fou semblant. Finalment el comte de Montemar va retirar les seves forces i els borbònics van recular primer a Sant Llorenç Savall i després a Sabadell. Sempre perseguits i tirotejats pels miquelets.
El resultat dels combats va comportar que els borbònics van patir 600 baixes entre morts i ferits i van perdre 50 oficials. Dels combatents catalans, 10 morts, entre ells 2 capitans, i 23 ferits.
L’exèrcit català del Marques de Poal emprengué camí a Barcelona, per anar a socórrer la ciutat, però ja no va arribar a temps.
Imatge: Seguici del Marquès del Poal de Francesc Riart.
