Corts de Barcelona, any 1564
No és pot treure fusta de cap tipus d’arbre fora del Principat i Comtats excepte que sigui per a construir galeres i vaixells de sa Majestat i a més amb la condició de que aquests vaixells s’han de construir a les drassanes de Barcelona.
Aquest gener fa 320 anys de la sostracció i rapinya consumada dels boscos de Catalunya per part de Felip V de Castella i IV de Catalunya. No és cap novetat que la corona castellana desposseeixi dels seus bens altres territoris que considera seus, ni molt menys que l’espoli afecti a Catalunya. En aquest cas el significatiu és que aquest espoli és premonitori de la voluntat de Felip V.
Premonitori de qui manarà en realitat en la Monarquia Hispànica, perquè és Lluis XIV de França, avi de Felip, qui a l’abril de 1701 ordena al seu net que li aconsegueixi fusta del Principat per a construir vaixells per a la seva flota. Lluis XIV era conscient que la guerra no tardaria en esclatar al trencar els tractats signats amb Anglaterra, Països Baixos i Àustria en el moment que, l’any anterior, corona com a rei de la Monarquia Hispànica el seu net Felip a Versalles.
Premonitori del que pensa Felip V de les Constitucions i lleis catalanes, perquè en el mes de juliol accepta obeir l’ordre i ordena al Consejo de Estado complir l’exigència del rei francès a pesar que li adverteixen que aquesta ordre va en contra de les Constitucions catalanes i que és un ordre imprudent uns mesos abans de fer l’acte de jurament a Barcelona per ser reconegut i acceptat com a sobirà.
Premonitori del caràcter absolutista, totalitari i despòtic del govern de Felip V, ja que demostra que està disposat a jurar en fals obeir i fer obeir les Constitucions i lleis catalanes en l’acte del seu jurament, que es realitzarà el 4 d’octubre de 1701, per ser acceptat com a Comte de Barcelona. Incompleix les Constitucions inclòs abans de jurar-les, tal com es reflexa en les seves ordres:
He encargado al Duque de Montalbo facilite que esta Provincia, sin embargo de sus constituciones, consiga en ésta corta y saca de Madera, tanto poque lo desea el Rey mi Abuelo como porques sus Armadas nos son, y han de ser muy útiles, a la defensa de todos mis reynos
Premonitori del compromís que demostraran a complir la paraula donada i respectar els pactes signats tota la dinastia dels borbons al llarg dels segles. Felip V és conscient que no pot extreure fusta de Catalunya per enviar-la a França per tal que es construeixi la flota del seu avi.
Mesos després, octubre de 1702, es produeix la batalla naval de Vigo on la flota angloholandesa enfonsa o captura disset vaixells de guerra francesos i setze vaixells espanyols de la Flota de Indias. Lluis XIV exigeix que es prengui tota la fusta necessària del Principat per tal de reconstruir l’armada francesa al port de Toló. Felip V obeeix i queda com a únic propietari de tots els boscos de Catalunya, resolució anticonstitucional que ni tant sols s’havia plantejat en les Corts de 1701.
La Diputació del General -Generalitat- envia un representant a Tortosa i a l’Empordà per impedir la tala d’arbres. No ho aconsegueix perquè l’exèrcit continua la tala per la força. Es produeixen més queixes i cartes al virrei denunciant el fet. El març de 1704 la Diputació envia una carta exposant:
Se estaria actualment executant una talla de un número considerabilíssim de arbres, així arbustos, com roures i altres, que per los rius Ebre y Segre se voldrien conduir al dit Alfac, y aportar al mateix port de Toló y altres del dit regne de França […] tot lo que redundaran en notòria contravenció de dita constitució i lleis de esta província, la observança de las quals ha jurat vostra excel·lència y són obligats a zelar-la los suplicants
Felip V reacciona reafirmant l’ordre i ordenant que continuï la tala d’arbres i extracció de fusta del Principat per qualsevol mitjà, sigui o no constitucional, trenqui o no el seu jurament d’obeir les Constitucions.
Felip V de Castella i IV de Catalunya és un rei perjur que trenca el seu pacte amb les Corts catalanes, ja que en l’acte de jurament en primer lloc jura el sobirà i després els vassalls que només juraran si el sobirà ha jurat l’observança del dret instituït, és un sistema polític que es fonamenta en un pacte recíproc.
Aquest incompliment deslegitima a Felip d’Anjou com a comte de Barcelona i rei d’Aragó.
