10
Abr2022

BANDERES I ABANDERATS EN L’EXÈRCIT CATALÀ, 1713-1714

Abanderats, banderes i els seus protocols

BANDERA. [s. XIII; del germ. gòtic bandwo ‘signe, estendard’]. Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc. [DIEC]

CONTEXT

Des de l’antiguitat les unitats militars, siguin de la mida que siguin, disposen de senyals visibles per identificar-se i comunicar-se entre elles, identificar el tipus d’unitat o rang dels comandaments.

Amb l’aparició de les armes de foc i a mesura que els exèrcits es professionalitzen i adopten formacions més complexes, la capacitat de cada unitat per mantenir la seva formació és crítica per al seu èxit i, per tant, per al seu exèrcit. Son l’element identificatiu i senyal visual del punt de reunió o reagrupament en el camp de batalla i, enmig del caos provocat sobretot a causa de la gran quantitat de fum i pols, els soldats han de ser capaços de determinar en tot moment on son els seus.

Al llarg dels segles els exèrcits europeus adopten insígnies de tela de formes i mides similars, estandarditzant-se encara més en els segles XVII i XVIII amb l’aparició dels regiments com a unitats estructurals i de la infanteria de línia com a unitats tàctiques. Les banderes dels regiments són atorgades generalment pel sobirà mitjançant una cerimònia molt protocol·lària ja que representen l’honor i l’ànima del regiment, per tant, han ser tractades amb reverència.

El responsable de portar la bandera -abanderat o banderer- és un soldat experimentat i d’elit amb la missió de protegir-la a qualsevol cost. Si la captura d’una bandera de l’enemic és el símbol de la seva derrota i es considera una gran gesta digne de reconeixement, la pèrdua de la pròpia és la màxima humiliació i deshonra.

Mentre les seves banderes es mantinguin, i quedi un home per portar-les, un regiment mantindrà les mateixes velles tradicions darrere d’ell i l’envoltarà la mateixa atmosfera que va fer dels seus avantpassats homes valents … i són encara més sagrades que la persona d’un sobirà regnant.
Talbot Mundy, The Soul of a Regiment

Per tal de desenvolupar aquest estudi hem utilitzat els següents manuals militars catalans:

• Preludis Militars, escrit pel Sergent Major Domingo de Moradell Donzell, publicat l’any 1640.

• Breu Tractat de Artilleria, escrit pel Mestre de l’Escola d’Artilleria de la Ciutat de Barcelona Francesch Barra, publicat l’any 1642.

• Orde de Batalla o breu compendi militar …, escrit per Josep Doms i Figueres, publicat l’any 1643.

• Nuevo reglamento assi por el rango de generales como de regimientos, artilleria y officios, escrit per Enrique de Günter en nom de Carles III, publicat l’any 1707.

• Exercicio practico y especulativo de el fusilero y granadero, escrit pel Coronel d’infanteria Joan Francesc Ferrer, escrit l’any 1710, publicat l’any 1714.

• Ordenanzas militares del Archiduque Carlos de Austria, escrit per Josep Boneu, General, i per Francisco Coloma Pujades, comte d’Elda, en nom de Carles III, 1711.

Preludis Militars, 1640

Exercicio practico …., 1710

Per complementar la informació en aspectes que no es detallen en els anteriors manuals, hem utilitzat diversos manuals d’altres exèrcits europeus de la mateixa època, ja que tots els exèrcits utilitzaven casuístiques similars.

BANDERES

Les banderes de l’exèrcit aixecat per la Diputació del General del Principat de Catalunya –Generalitat- son bàsicament de tres tipus, algunes d’aquestes banderes tenen segles d’història:

Institucionals, representen a les institucions polítiques.

De camp, identificatives de les unitats militars.

De lleva, indiquen on es fa l’assentament de les unitats, on es posa la taula de lleva.

En el període de 1713-1714 les banderes de la infanteria són quadrades -els regiments de fusellers de muntanya no disposen de banderes-, i les de la cavalleria -anomenades estendards- són quadrades o rectangulars.

Bandera de forma quadrada

Bandera de forma quadrada

Bandera de forma rectangular de corneta

Bandera de forma rectangular de corneta

Totes estan confeccionades amb tafetà o domàs de seda, amb els motius distintius pintats o cosits, les de cavalleria també poden ser bordades. Aproximadament les mides són per a la infanteria de 170×170 cm., per a la cavalleria de 40×40 cm. les quadrades i de 40×60 cm. les rectangulars, a les mides de cavalleria se’ls hi ha d’afegir el serrell.

Totes les banderes disposen de llançó –també denominat ferro, que comprèn la fulla i el cub amb què s’assegura a l’asta-, de cordó i de borla –composta d’un floc i serrells-.

Les banderes d’infanteria disposen d’una virolla en forma de bola de plom per tal d’equilibrar el pes i fer-ne més fàcil el seu ús i transport.

Banderes institucionals

Bandera de Sant Jordi
Representa a la Generalitat de Catalunya

Bandera de Sant Jordi
Representa a la Generalitat de Catalunya

Penó de guerra de Santa Eulàlia
Representa a totes les unitats militars de
la Ciutat de Barcelona

Banderes de camp

Cada regiment disposa de la bandera principal o bandera coronela, dita així per ser duta per la primera companyia del regiment, el comandament de la qual ostenta el propi Coronel, és la bandera pròpia que l’identifica. També disposa de les banderes de batalló o senzilles, per identificar els diferents batallons.

Les banderes representades sense color de fons és per què ens és desconegut, no tenim constància visual o escrita dels seus colors originals.

Infanteria reglada
Regiment de la Ciutat

Bandera Regiment de la Ciutat

Regiment de la Immaculada Concepció

Bandera Regiment de la Concepció

Regiment de la Diputació

Bandera Regiment de la Diputació

Bandera Regiment de Sant Narcís

Bandera Regiment de Sant Narcís

Bandera Regiment de Santa Eulàlia

Bandera Regiment de Santa Eulàlia

Bandera Regiment del Roser

Bandera Regiment del Roser

Bandera Regiment dels Desemparats

Bandera Regiment dels Desemparats

Cavalleria

Hi ha quatre especialitats de cavalleria: dragons, són infanteria muntada, cuirasses o cavalleria pesant -malgrat no portar cuirassa-, hússars o cavalleria lleugera, voluntaris que són la versió catalana dels dragons. Totes quatre especialitats van armats de forma similar amb carrabina i sabre o espasa i dues pistoles.

Les banderes de cavalleria porten un reforç per fer-les més rígides. Els dragons i els hússars utilitzen banderes rectangulars de corneta -acabades en dues puntes triangulars-.

4 - REGIMENT DE LA FE 1

Revers i anvers. Bandera Regiment de Dragons de la Fe

Bandera Regiment Sant Miquel

Bandera Regiment de Dragons de Sant Miquel

Bandera Regiment Sant Jordi

Bandera Regiment de Cuirasses de Sant Jordi

Regiment de Sant Jaume

Bandera Regiment de Cavalleria de Sant Jaume

Bandera Regiment Nebot

Bandera Regiment de Cavalleria de Rafel Nebot

Banderes Companyies Hussars Hungaresos

Banderes dues Companyies d’Hússars hongaresos

Coronela de Barcelona

L’any 1713 es reorganitza, per a les noves necessitats de la guerra, en sis batallons i quaranta-vuit companyies. Disposa d’una bandera coronela, que identifica a la totalitat de la unitat, una bandera per a cada un dels batallons, i les sis primeres companyies de cada batalló disposen d’una bandera pròpia -en l’anvers el sant patró del batalló i les armes de la Ciutat i en el revers les armes de Carles III amb l’escut gremial a cada cantó- mentre que a partir de la setena companyia de cada batalló la bandera és genèrica -en l’anvers les armes de la Ciutat i en el revers les armes de Carles III-. El color és escollit per cada gremi i comptem amb tota mena d’additaments, resultant banderes de camp més luxoses que les del mateix exèrcit professional.

Bandera Coronela pintada

Bandera coronela de la Coronela de Barcelona

Bandera 1 Bat Santisima Trinitat

Primer Batalló de la Santíssima Trinitat

Bandera 2 Bat Immaculada Concepcio

Segon Batalló de la Immaculada Concepció

Bandera 3 Bat Sta Eulalia

Tercer Batalló de Santa Eulàlia

Bandera 4 Bat Santa Madrona

Quart Batalló de Santa Madrona

Bandera 5 Bat Sant Sever

Cinquè Batalló de Sant Sever

Bandera 6 Bat Mara Deu Merce

Sisè Batalló de la Mare Déu de la Mercè

Bandera Gremi Carnissers Anvers i Revers

Revers i anvers. Sisena companyia del cinquè batalló de Sant Sever, gremi de carnissers

Generica companyia Anvers i Revers

Revers i anvers. Setena, vuitena i novena companyia dels batallons que en disposin

ABANDERAT

RGC Bandera

Alferes de la bandera Coronela.
Regiment de les Reials Guàrdies Catalanes de Carles III, 1706

Des de l’edat mitjana l’oficial responsable de portar la bandera és denominat alferes, fet que origina que el rang acabi adquirint el nom. Aquest fet origina que segons el moment i l’època al portador de la bandera se’l denomini alferes o abanderat per referir-se a la mateixa persona, encara que per fer-ho al rang acostuma a fer-se com alferes.

En la transició dels segles XVII a XVIII l’alferes és l’oficial subaltern d’infanteria responsable de portar la bandera, a més a més entre els seus deures s’inclou ajudar el capità i el tinent d’una companyia i, en el cas d’absència, té la seva autoritat.

El càrrec d’alferes de la bandera reial o d’una bandera coronela és un gran honor i prestigi que requereix, segons les ordenances de 1632 de Felip IV de Castella, a persones experimentades i honorables, que hagin prestat servei ininterrompudament dins l’exèrcit sis anys, o quatre anys en guerra continua, o dos anys si es tracta d’una persona il·lustre. El seu nomenament necessita sempre la supervisió del rei, ja que considera que les banderes són la principal insígnia dels exèrcits.

Moradell, sergent major de Barcelona, escriu en els seus Preludis Militars de 1640 que l’alferes d’una companyia substitueix al capità en la seva absència, especificant en les obligacions d’un alferes:

…. i tindrà molta gran cura de guardar-la [la bandera] i abans d’entregar-la a l’enemic té l’obligació de perdre la vida en la seva defensa …. i no pot marxar i apartar-se del lloc on estarà la bandera …. i enarborant-la sense moure els peus del lloc on està tot el temps que duri la batalla i animarà als soldats a lluitar i no pot deixar-la en cap cas.

En el Nuevo reglamento assi por el rango … de Carles III de l’any 1707 s’exigeix que l’alferes hagi prestat servei quatre anys en guerra o sis anys en guarnició.

En un regiment de cavalleria al responsable de portar la bandera se’l denomina corneta en comptes d’alferes. No s’han de confondre amb els músics trompeters que disposa la cavalleria per transmetre les ordres, excepte en els regiments de dragons que al ser infanteria muntada disposen de tambors.

Segons detalla el Nuevo reglamento assi por el rango … de Carles III l’any 1707:

Planta d’un Regiment de Cavalleria Cuirasses
… 10 Capitans, 10 Tinents, 10 cornetes, 10 Trompetes …

Planta d’un Regiment de Dragons
… 10 Capitans, 10 Tinents, 10 cornetes, 10 Tambors …

Segons el Reglamento para que la Infanteria Cavalleria y Dragones de Felip V l’any 1705:

… cada Compañia de un capitan, un Teniente, un Corneta, … y un Trompeta.

Bardera Regiment Nebot

Corneta del Regiment de cavalleria Nebot

COM PORTAR LA BANDERA EN LA INFANTERIA

Instruccions de com sostenir la bandera, de com marxar, de saludar, combatre o defensar-la en combat, segons el manual de l’exèrcit de Lluis XIV de França, publicades l’any 1696, que són equivalents a les d’altres exèrcits de l’època.

L’oficial Alferes

L’Alferes ha de portar la bandera desplegada a l’espatlla esquerra, el canell de la mà esquerra a l’extrem de la virolla de la bandera, enfront del mugró esquerre; i entre els seus dos talons dels peus hi ha d’haver un peu i mig de distància, i la mà dreta estesa al llarg de la cuixa.

Per fer la salutació de la bandera, ha de posar la mà dreta 30 cm. per sobre de la virolla de la bandera, passar-la per sobre del cap i voleiar-la a mig peu de terra; la tornarà a posar a l’espatlla esquerra, es traurà el barret amb la mà dreta. Mentre saluda davant del Rei, s’ha de mantenir ferm sense fer cap inclinació.

L’Alferes en marxa

En donar l’ordre de passar revista davant del Rei, ha de fer la seva salutació com s’ha dit més amunt; però quan la salutació es fa davant del seu Coronel, un Príncep o un General, ha de fer-la mentre camina amb el barret tret, inclinant el peu esquerre i doblegant el cos. Davant del Rei, camina sense fer cap inclinació, només tret el barret, al llarg de la cuixa.

L’Alferes defensant la bandera

L’Alferes, quan el batalló està en línia, ha d’estar al capdavant dels piquers sostenint la seva bandera amb la virolla de la bandera recolzat en el maluc esquerre, agafant-la amb la mà esquerra, i sostenint l’espasa a la mà, tal com es veu en el dibuix.

Fonts documentals:
AHCB Consell de Cent, Consellers, Guerres, C XVI – 13, p14. Gener de 1674
… per lo cost de una bandera de Guerra … a Antoni Joan Angles sastre, per mans y recaptes de posar las armas de la ciutat … ab 2 cordons de de seda ab sos botons al capdevall … 9 lliures 6 sous

AHCB Consell de Cent, Consellers, Guerres, C XVI – 14. Juny de 1674
… a Segimon Montenyola spaser … per dorar lo llansó y posar plom al peu de la asta de la bandera de camp del alferes coronel … 2ll 8s

AHCB Consell de Cent, 1B XXI – 14. 16 de desembre de 1676
… a Joseph Serra fuster per las 3 astas per las banderas ab les be(i)rolles, llansas y caragols ab les boles de plom y per remendar una altra … 7ll 10s

AHCB Consell de Cent, Consellers, Guerres, C XVI – 14. 5 de Gener de 1677
… a Joseph Castells sastre … 1 cana de ramisos per las dos beynas de las banderas … ll 14s
… ¾ de seda blanca per cusir las ditas banderas … ll 14s
…2/4 seda carmesina … ll 11s
… per sarilla Y coto de las voras de las banderas … ll 3s

Bibliografia:
ACA, Generalitat, Comptes del terç de la Generalitat, 1637 – 1714
ACA, Generalitat, Deliberacions, 1637 – 1714
ACA, Generalitat, Dietari, 1637 – 1714
AHCB, Consell de Cent, Consellers, Guerres, 1637 – 1714
AHCB, Consell de Cent, Comptes regiment, 1637 – 1714
AHCB, Consell de Cent, Dietari, 1637 – 1714
AHCB, Consell de Cent, Deliberacions, 1637 – 1714
AHCB, Consell de Cent, Guerres, 1637 – 1714
AHCB, Consell de Cent, Gremis, 1637 – 1714
AHCB, Consell de Cent, Manual, 1637 – 1714
ÁLVAREZ ABEILHÉ, Juan. Historia de la Bandera de España, Ministerio de defensa, Madrid
BARRA, Francesc. Breu Tractat de Artilleria, Barcelona, 1642.
DE CASTELLVÍ, Francesc. Narraciones Históricas, Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997
BONEU, Josep. COLOMA PUJADES. Ordenanzas militares del Archiduque Carlos de Austria, escrit per Josep Boneu, General, i per Francisco Coloma Pujades, comte d’Elda, en nom de Carles III, 1711.
DE GÜNTER, Enrique. Nuevo reglamento assi por el rango de generales como de regimientos, artilleria y officios, 1707.
DE PUGA ROXAS, Tomás. Compendio Militar, Madrid, 1707.
DOMS I FIGUERES, Josep. Orde de Batalla o breu compendi militar …, Barcelona, 1643.
FELIPE IV. Ordenanzas militares, 1632
FELIPE V. Reglamento para que la Infanteria Cavalleria y Dragones, Madrid, 1705.
FERRER, Joan Francesc. Exercicio practico y especulativo de el fusilero y granadero, Mallorca, 1714.
GIFFART, Pierre. L’Art militaire François pou l’infanterie, Paris, 1696.
HERNANDEZ Xavier, RIART Francesc. Els exèrcits de Catalunya 1713-1714, Rafael Dalmau Editor, 2007
HERNANDEZ Xavier, RIART Francesc. La Coronela de Barcelona 1705-1714, Rafael Dalmau Editor, 2010
HERNANDEZ Xavier, RIART Francesc. Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans, Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 2014
SERRA Francesc, RIART Francesc. 1713 La preparació de la Guerra dels Catalans, Rafael Dalmau Editor, 2019
MORADELL DONZELL, Domingo. Preludis Militars, Barcelona, 1640.
VENN, Thomas. Disciplina militar i marítima en tres llibres, Londres, 1672

Text i composició: Jordi Bages-Querol i Esteva

Dibuixos: Francesc Riart i Jou

Imatges gravats: L’Art militaire François pour l’infanterie.

Per complementar la informació vegeu també:
https://www.memorial1714.cat/armament-exercit-catala-1705-i/
https://www.memorial1714.cat/armament-exercit-catala-1705-ii/
https://www.memorial1714.cat/equipament-exercit-catala/
https://www.memorial1714.cat/estructura-exercit-catala-1713/
https://www.memorial1714.cat/estructura-regiment-dinfanteria-1705/
https://www.memorial1714.cat/estructura-regiment-dinfanteria-1713/
https://www.memorial1714.cat/insignies-de-grau-en-lexercit-de-carles-iii-1710/

0

Cistella de la compra