13
des.2017

Pot Catalunya salvar Europa?

Dijous 7 de desembre, després que milers de ciutadans de Catalunya omplissin els carrers de Brussel·les -en la major manifestació de la capital de la UE- per exigir l’alliberament dels presos i en suport del destituït Govern de la Generalitat i del President Puigdemont en l’exili, es va realitzar al Parlament Europeu una conferencia de l´ICEC sota el provocatiu títol “Pot Catalunya salvar Europa?”

La nostra sòcia i Secretària de la Junta Directiva, Olga Amargant, en la seva condició d’advocada activista, va ser la responsable d´exposar en aquesta conferència les vulneracions de la legislació tant espanyola com europea i d’abast internacional, que el govern espanyol està constantment perpetrant, incomplint i vulnerant drets i llibertats fonamentals recollits a la carta de l’ONU.

Reproduïm la seva conferència:

 

Pot Catalunya salvar Europa?
“Olga Amargant una advocada que explica l’incompliment dels drets humans”

Bona tarda, i molt agraïda que m’hagin ofert aquesta oportunitat d’explicar, des del punt de vista jurídic, les vulneracions de drets humans que malauradament patim els catalans aquests darrers mesos. Moltes gràcies.

Que a aquestes alçades del segle XXI, els catalans com a ciutadans europeus, haguem de parlar davant la UE de vulneracions de drets i llibertats fonamentals previstes a la Declaració Universal de Drets Humans, a l’article 2 del Tractat constitutiu de la UE i a totes les constitucions dels seus estats membres, quan durant anys hem demostrat que som un poble amb forta tradició democràtica, amb sòlids valors de justícia, pacífics, i de pau, revela clarament la certesa de les nostres denúncies que a continuació els exposaré.

Com saben, a Catalunya tenim des de les eleccions del 27 de setembre de 2.015 un Parlament amb majoria absoluta de diputats amb el mandat democràtic sorgit de les urnes d’aprovar la legislació necessària per convocar un referèndum i fer efectiu el seu resultat. I és en compliment d’aquest mandat popular que, l´1 d’octubre d’aquest any es va celebrar el referèndum, i atenent al resultat, el Parlament va declarar la independència el 27 d’octubre. Durant els mesos previs al referèndum hem de denunciar nombroses vulneracions de drets i llibertats fonamentals:

En primer lloc, permetin-me un sentit record per les víctimes de l’atemptat jihadista que vam patir el 17 d’agost, i del que cal dir que recentment s’ha confirmat que l’Imam responsable de l’atac era confident dels serveis secrets espanyols des de 2.014, sense que fins a data d’avui s’hagi donat públicament cap explicació pel Govern Espanyol. Els catalans ens veiem privats del dret fonamental d’accés a la informació de l’actuació de l’Estat reconegut a l’Article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans i l’Article 20 de la Constitució Espanyola donat que l’Estat Espanyol s’empara amb raons de seguretat per no exposar les seves relacions amb l’Imam.

Des d’aquell fatal atemptat, els 5.000 policies nacionals i guàrdia civil existents a Catalunya es veien incrementats en 10.000 més, arribats d’arreu d’Espanya amb la missió, no de garantir la seguretat dels catalans, sinó amb la d’impedir per la força i amb violència, la celebració del referèndum, els quals encara a data d’avui son a Catalunya, havent-se inclús declarat secret d’Estat el cost que suposa per l’erari públic, tornant a vulnerar el dret fonamental d’accés a la informació, i fent que ens trobem sotmesos a una ocupació militar i policial injustificada que infringeix els valors consagrats a l’article 2 del Tractat constitutiu de la UE.

Son aquests cossos policials espanyols que abans del referèndum de l´1 d’octubre van realitzar més de 100 escorcolls a teatres on es realitzaven actes en favor del referèndum, a impremtes, a mitjans de comunicació, a empreses de missatgeria, a les seus de partits polítics, a edificis de la Generalitat de Catalunya, a domicilis particulars, i inclús a despatxos d’advocats. Molts d’aquests escorcolls s’iniciaven sense ordre judicial, abans de que arribessin els advocats dels escorcollats, i per tant vulnerant clarament l’article 18.2 de la Constitució Espanyola, i els articles 546, 550, i 558 de la Llei de Enjudiciament Criminal, donat que la ordre arribava al cap d’unes hores després.

Inclús en els casos d’escorcolls a despatxos d’advocats vulnerant l’article 24.2 de la Constitució Espanyola, que reconeix el dret al secret professional, i l’article 542.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, així com l’Estatut de l’Advocacia Catalana que exigeix que l’escorcoll es realitzi en presencia del Degà del Col·legi d’Advocats.

Als escorcolls a impremtes es requisaven cartells de propaganda, paperetes de votació, el cens electoral; a les empreses de missatgeria es requisaven i s’obrien cartes dirigides als membres de les meses electorals sense autorització judicial expressa, i per tant vulnerant el dret de secret de les comunicacions previst a l’article 18 de la Constitució Espanyola. Als mitjans de comunicació, seus de partits polítics, edificis públics i despatxos d’advocats s’accedia als seus ordinadors i es requisava documentació vulnerant els seus drets. La reacció de la ciutadania era concentrar-se pacíficament davant els llocs dels escorcolls cantant cançons populars i reclamant el respecte als drets fonamentals.

Els primers detinguts que es van produir el 20 de setembre al Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya durant un escorcoll que es va iniciar a primera hora del matí, on la població de manera espontània es va anar concentrant al davant, romanent tot el dia, i és per aquest fet que els presidents de les dues entitats civils Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Sr. Jordi Sánchez i Sr. Jordi Cuixart, i el Major dels Mossos d´Esquadra Sr. Trapero, que magníficament va resoldre l’atemptat del mes d’agost, han estat imputats per la Audiència Nacional per un delicte de sedició quan prestigiosos juristes consideren que els fets no son incardinables en aquest delicte al tractar-se simplement del lliure exercici del dret de manifestació previst a l’article 21 de la Constitució Espanyola que es veu vulnerat.

El 25 de setembre la Audiència Nacional va assumir el cas de la manifestació quan no és el jutge predeterminat per la llei, amb clara vulneració de l’article 24.2 de la Constitució Espanyola, donat que els fets es van produir a Catalunya.

L´1 d’octubre es va celebrar el Referèndum patint brutals atacs policials sobre la població civil que pacíficament anava a votar, infringint un dret tant sagrat com el relatiu a la vida i a la integritat física de l’article 15 de la Constitució Espanyola, amb el fatal resultat de 1.000 ferits atesos pels serveis sanitaris, i respecte als que molts advocats catalans treballem gratuïtament en defensa dels afectats.

El 17 d’octubre Jutgessa de la Audiència Nacional, cal dir que condecorada per la Guardia Civil al 2.016 i havent rebut la Medalla al Mèrit Policial del Ministre de l’Interior just l’endemà de les brutals agressions als catalans l´1 d’octubre, va ordenar la presó incondicional dels presidents de les dues entitats civils, d’acord amb opinions de molts juristes, amb clara vulneració de l’article 17 de la Constitució Espanyola i el previst a la Llei d’Enjudiciament Criminal donat que no hi ha risc de fuga, ni destrucció de proves, ni risc de reiteració delictiva, i malgrat això, com saben estan encara ara empresonats.

El Parlament va declarar la independència el 27 d’octubre i al cap d’unes hores el Senat aprova la intervenció de Catalunya utilitzant l’article 155 de la Constitució Espanyola, cessant al Govern i dissolent el Parlament, i per tant Catalunya està ara governada pel partit que només té el 8% dels vots a Catalunya, i incorrent en nombroses causes d’inconstitucionalitat. Les principals son:

1.El requeriment previ fet pel Govern espanyol al Govern de la Generalitat vulnera el mateix article 155 de la Constitució Espanyola, donat que no diu quines son les obligacions constitucionals que s’han incomplert.

2.L’article 155 no permet suspendre el sistema autonòmic.

3.El cessament discrecional del President, Vicepresident i Govern de la Generalitat tampoc està permès a l’article 155 i és contrari a l’article 2, i al 152.1 de la mateixa Constitució Espanyola, i als articles 66 i 67 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

4.La disoució del Parlament i la convocatòria d’eleccions tampoc està permesa a l’article 155 i són competències que corresponen al President, havent-se vulnerat també l’article 2, i al 152.1 de la mateixa Constitució Espanyola, i als articles 55, 73, 74 i 75 de l’Estatut d’Autonomia.

I per tant es vulneren drets fonamentals com el de participació política dels ciutadans de l’article 23.1 de la Constitució Espanyola, i d’accés en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics dels diputats del Parlament, essent també contrari a l’article 21 de la Declaració Universal de Drets Humans, i a l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i a l´article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans.

Així mateix, a tots els membres del Govern legítim de Catalunya se’ls hi imputen delictes de rebel·lió, sedició i malversació, per haver complert amb el mandat democràtic sorgit de les urnes de declarar la independència, dels quals es troben en presó incondicional el Vicepresident i 7 Consellers, ordenada per la mateixa Jutgessa de la Audiència Nacional que ja hem dit que considerem incompetent, no sols perquè els fets s’han produït a Catalunya sinó perquè el delicte de rebel·lió mai ha estat competència de la Audiència Nacional i tot vulnerant l’article 17 de la Constitució Espanyola i el previst a la Llei d’Enjudiciament Criminal.

Recentment el Tribunal Suprem ha assumit tota la causa dels Consellers i els membres de la Mesa del Parlament i els Presidents de les entitats, deixant solsamènt el Major de la Policia de Catalunya Sr. Trapero davant la Audiència Nacional, citant-los a declarar i del que tenim informació que s’imposa als presos renunciar a la seva ideologia política si volen tenir alguna opció de llibertat condicionada, infringint clarament l’article 16.2 de la Constitució Espanyola, que estableix que ningú podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia.

Com saben el nostre legítim President, Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont, es troba aquí a Flandes amb una ordre de cerca i captura que va ser dictada per la Jutgessa de la Audiència Nacional, i que ara el Tribunal Suprem l’ha anul·lat. Podem considerar un reconeixement tàcit d’abús de dret, i queda oberta la via de la prevaricació cap a la Jutgessa que va dictar l’ordre.

Per últim voldria destacar que, donat que el Govern Espanyol ha convocat eleccions pel proper 21 de desembre incorrent en les il·legalitats que he esmentat, la Junta Electoral inclús ha dictat recentment resolucions a les que es prohibeix als mitjans de comunicació dir: “presos polítics” “govern a l’exili” “president Puigdemont” i “Consellers Empresonats”; també ha prohibit portar llaços grocs als membres de les meses electorals; ha prohibit la il·luminació de fonts de Barcelona de color groc; ha prohibit manifestacions d’avis i àvies per la llibertat, tot vulnerant el dret a la informació, la llibertat d’expressió, i infringint el dret de manifestació, mentre que pel contrari no prohibeix manifestacions d’extrema dreta convocades davant la seu d´un partit polític independentista.

I també esmentar que nombrosos membres de la societat catalana pateixen persecució judicial, m’és impossible referir-me a tots els casos de citacions rebudes per particulars, i potser els propers som alguns de nosaltres per explicar-los aquí al Parlament Europeu el que succeeix a Catalunya, però en destaco el del famós actor i comediant Toni Albà, citat a declarar per un twit i un espectacle en el que fa un any va caracteritzar a Felip V, el rei de 1714, al que potser se li pretenen imputar injúries a una persona morta fa més de 300 anys.

Gràcies per la seva atenció i sobretot pel seu suport en la defensa dels drets i llibertats fonamentals dels catalans, i amb el prec de que sigui la última vegada que es permet en un país de la UE que la policia pegui brutalment a indefensos ciutadans, i que un Govern legítim sigui empresonat per complir amb el mandat democràtic sorgit de les urnes.

 

Deixa el teu comentari

Please enter your name.
Si us plau, escriu un comentari.
Subscriu-te al butlletí!

Artícles Recents
0

Cistella de la compra