12
Abr2020

CAMI CAP A LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Europa, 1700

Finals del segle XVII. Lluís XIV s’ha convertit en el sobirà més poderós de l’Europa continental després de practicar una política agressiva que li ha permès ampliar les seves fronteres mitjançant contínues guerres, agressions i annexions.

Per fer front a les ambicions de Lluís XIV Europa torna a estar en guerra -en la que es veuen implicades les colònies angleses i franceses d’Amèrica del Nord-.

És la Guerra dels Nou Anys -la Guerra de la Gran Aliança, la de Successió anglesa o de la Lliga d’Augsburg entre d’altres noms-, que enfronta Lluís XIV de França, aliat amb l’Imperi Otomà i amb els jacobites irlandesos i catòlics escocesos per una banda i, per l’altra, contra Guillem III d’Anglaterra, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles II de la Monarquia Hispànica, Víctor Amadeu II de Savoia i molts prínceps del Sacre Imperi.

És una guerra per frenar l’expansionisme francès al Rin i per evitar la restauració del catòlic Jaume II d’Anglaterra i VII d’Escòcia al tron anglès amb l’ajut de França. La pau arriba el setembre de 1697 amb la signatura del Tractat de Rijswijk.

En el mateix moment en que les potències europees estan en conflicte per a la reorganització del seu espai polític, el vast imperi de la Monarquia Hispànica es troba sense successor al tron. Carles II, el Hechizado, últim rei del llinatge dels Habsburg, no té descendència, ja que és estèril.

Les potències europees emergents han signat la pau per preparar-se pel conflicte definitiu que s’apropa: el control del tron de la Monarquia Hispànica a la mort de Carles II.

És dins d’aquest context de lluita pel control del poder econòmic i polític que Catalunya ha quedat greument damnificada. Amb el Tractat dels Pirineus entre Felip IV de Castella i Lluís XIV de França, l’any 1659, el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya passen a domini francès. Es perd Perpinyà, la segona ciutat en importància del Principat de Catalunya.

Catalunya es veu constantment arrossegada per la política dels reis de Castella, amb qui no comparteix interessos ni econòmics ni polítics.

L’octubre de 1698 Anglaterra, França i les Províncies Unides signen el Tractat de la Haia o Primer Tractat de Partició, per decidir el successor de la Monarquia Hispànica i el repartiment dels seus territoris. Proposen com a successor a Josep Ferran de Baviera, de cinc anys d’edat. És un tractat per evitar una nova guerra. Un tractat que reparteix els territoris de la vella potència hispànica sense comptar amb ella, que ja no té cap poder entre les noves potències europees emergents.

Però Josep Ferran de Baviera mort l’any següent i, el març de 1700, Anglaterra, França i les Províncies Unides signen el Tractat de Londres o Segon Tractat de Partició, en el que proposen com a successor a l’Arxiduc Carles d’Àustria i, de nou, es reparteixen els territoris hispànics.

Carles II “el Hechizado”, 1661-1700

L’1 de novembre de 1700, amb la mort de Carles II, un dubtós segon testament, signat en el llit de mort, nomena successor de la Monarquia Hispànica a Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França. El rei francès accepta la successió, vulnerant les clàusules del Tractat de Londres, i aquesta vulneració comportarà la Guerra de Successió al tron de la Monarquia Hispànica.

Catalunya i els altres territoris de la Corona catalanoaragonesa es veuran arrossegats a una guerra que no volen i que posarà fi a l’Estat català, amb la pèrdua i abolició de les de les seves llibertats, lleis, constitucions, usos i costums, i l’annexió territorial per part de Castella.

Subscriu-te al butlletí!

Artícles Recents
0

Cistella de la compra