Parlament d’en Joan Llacuna, secretari de Memorial 1714, en l’acte de la recollida de la Flama de la Resistència Catalana a Cardona per portar-la al Fossar de les Moreres de Barcelona, el matí del dia 10 de setembre d 2023.
Gràcies Il·lm. Sr. Alcalde de Cardona, Il·lm.. Sr. Alcalde de Sant Hilari Sacalm, Autoritats.
És un honor pel Memorial 1714 poder ser aquí a Cardona, un any més recollint la Flama de la Resistència Catalana.
Podem preguntar-nos qui és que resisteix? Doncs és aquell que pateix, però que també lluita per no desaparèixer, aquell que no vol veure com la seva forma de vida, la seva forma d’entendre el món, la seva llengua, s’esvaeixen, diluïts per una cultura que no atén a raons, en aquest cas la castellana. I tenim ben present que, com sempre, aquests darrers sis o set anys Castella ha continuat incomplint totes les promeses que s’han fet als representants polítics catalans, que han tornat a fer-nos caure a la trampa de creure que si ens portem bé ens respectaran. I aquest incompliment no és nou, no és més que la continuació de les accions de genocidi polític i cultural que Castella va començar a imposar des de 29 de juny de 1707 al regne de València i l’11 de setembre de 1714 a Catalunya.
Com sabem, aquell dia Cardona es mantenia dempeus i no hi va haver més remei que capitular al cap de set dies d’haver capitulat Barcelona. La setmana passada vaig gaudir d’una ruta guiada pels indrets de Barcelona que van patir la guerra de successió, i el guia va dir al grup que si Barcelona va poder resistir un setge de 14 mesos va ser també perquè les tropes borbòniques no dominaven el rerepaís, amb Cardona com a punt clau de la resistència. Gràcies, cardonins!
Així que el que avui fem resistint, no és commemorar una derrota, sinó fent saber als quatre vents que seguim dempeus reivindicant incansablement el nostre dret d’autodeterminació per ser una nació lliure entre les Nacions lliures del Món. I ho fem perquè l’annexió de Catalunya a Castella no va ser voluntària ni pacífica, sinó violenta i sanguinària; i que aquesta annexió es manté des de fa més de tres-cents anys per la via de la violència: fixeu-vos que si a partir del 1714 van matar, empresonar, torturar, forçar l’exili, espoliar patrimonis i saquejar el país amb el nou impost del Cadastre, avui continuen empresonant, torturant, forçant l’exili, espoliant patrimonis i saquejant un país ocupat amb un espoli fiscal sistemàtic cada any de més de 20.000 milions d’EUR anuals, uns 10.000 EUR cada any per cada família de quatre membres.
Voler un estat independent com Àustria o Dinamarca, no és un caprici sinó una necessitat per disposar dels nostres impostos per tenir un sistema sanitari que salvi vides, un ensenyament fonamentat en la nostra llengua i cultura, infraestructures capdavanteres, i per això la gent ja fa més de deu anys que es manifesta massivament cada Onze de Setembre per la independència.
I tanmateix sabut és que som on som. La gent hem de refer la nostra força, hem de trobar la manera, amb nous camins i protagonistes si cal, per poder avançar cap a l’estat independent que ens empari.
Salut a tots i Visca Catalunya Lliure!
