Descripció

La literatura catalana té un gran buit, des dels primers anys del segle XVI fins ben entrat el XIX. Després del Segle d’Or valencià la producció dels autors catalans cau dràsticament tot i que el Principat es troba en un apogeu econòmic (1550-1650). En aquest mateix període la literatura castellana es torna rica, abundant i llegida arreu d’Europa, però l’economia de Castella només fa que encadenar crisis i bancarrotes. Descontents amb el relat que dibuixa una cultura castellana omnipotent i enlluernant, estudiem les contradiccions d’aquest Segle d’Or de les lletres castellanes.

El llibre és un compendi dels indicis que han portat l’autor a sospitar que bona part de la literatura castellana de vora 1600 és traducció del català. Partint d’aparents símptomes de traducció, ens situa en ple debat acadèmic sobre l’autenticitat i l’atribució d’obres d’aquesta època. Al llibre hi veurem també una valoració dels parers de les més grans autoritats del barroc castellà.