La mort de Carles II, anomenat l’Embruixat, sense descendència l’any 1700 va ocasionar la Guerra de Successió (1702-1715) que va enfrontar les cases de Borbó i d’Àustria en una guerra internacional. Estava en joc el control d’Europa i, molt especialment, el control d’Amèrica.
Per un cantó el pretenent Felip de Borbó, duc d’Anjou, nét de Lluís XIV de França que era cosí germà de Carles II, nomenat rei amb el nom de Felip V de Castella i IV de d’Aragó. Per l’altre cantó l’emperador Leopold I*, que també era cosí germà de Carles II, reclamà els seus drets successoris doncs Felip IV, pare de Carles II, havia concedit la successió a la Casa d’Àustria.
La Gran Aliança de la Haia**, formada el 1701 per evitar el domini borbònic, inicià la guerra l’any 1702 i a l’any següent l’arxiduc Carles d’Àustria, fill segon de l’emperador Leopold I, va ser reconegut com a rei amb el nom de Carles III. L’any 1705 Catalunya, davant els constants incompliments de Felip de Borbó del seu jurament de complir i defensar les Constitucions catalanes, signà el Pacte de Gènova amb Anglaterra incorporant-se a la Gran Aliança en la guerra contra les Dues Corones Borbòniques i acceptant a Carles III com a comte-rei.
Malauradament els interessos internacionals van canviar amb les morts de l’emperador Leopold I i del seu fill primogènit. Carles era coronat com a nou emperador del Sacre Imperi. La balança de poder havia variat de nou. Els aliats no podien permetre que ara un únic monarca regnés l’Imperi germànic i els territoris hispànics. L’any 1713 van signar el Tractat d’Utrecht reconeixent Felip V que, per aconseguir la pau en una guerra que no podia guanyar, renunciava a totes les posesions europees (bàsicament de la Corona Catalano–aragonesa) i al monopoli del comerç amb hispanoamèrica.
Els catalans es van trobar abandonats a la seva sort. Però sabent-se capaços de guanyar la guerra, el 9 de juliol de 1713 la Junta General de Braços aprovà la continuitat de la guerra en defensa de llibertats, usos i costums i proclamà el ban de guerra a ultrança. S’iniciava la Guerra catalana.
No es conserva cap original del ban, però Francesc de Castellví el reprodueix en les seves Narraciones históricas:
“ARA OJATS TOTS GENERALMENT
Es fa saber, de part de l’Excel·lentíssim i Fidelíssim Consistori, dels Excel·lentíssims i Fidelíssims Diputats i Oïdors de Comptes de l’Excel·lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, seguint la resolució deliberada pels Excel·lentíssims i Fidelíssims Braços Generals, el dia 6 del corrent mes i any, pel present Pregó i Edicte que:
L’Excel·lentíssim i Fidelíssim Principat de Catalunya, convocat en Braços Generals el sobredit any i dia, ha deliberat continuar la guerra en nom de la Sacra Cesària Catòlica Reial Majestat l’Emperador, i Rei nostre Senyor, (Déu lo guardi) per mantenir-se vassalls de la sobredita S.C.C.R.M. segons la llei establerta en Corts Generals celebrades en l’any 1706, i per a conservar les Lleis, Constitucions, Privilegis, Honors, Costums i Prerrogatives, que el Sereníssim Duc d’Anjou ha derogat, volent que el present Principat de Catalunya s’entregui a discreció, i que els naturals i habitants no gaudeixin en endavant de més llei ni privilegi que el que al seu arbitri vulgui imposar-los.
Per tant, declaren que del dia present en endavant, tots els naturals i habitants del present Principat tinguin, reputin i tractin per Enemics, tots els súbdits i vassalls, tant del sobredit Duc d’Anjou, com els súbdits i vassalls de la Majestat del Rei de França, per quant aquest és aliat, ajuda i afavoreix els designis del sobredit Duc d’Anjou.
Per tant, es prohibeix sota les penes establertes pel crim de Lesa Majestat, que del dia present en endavant, ningú s’atreveixi a tenir comunicació, ni tracte, ni per escrit, ni de qualsevol altre manera, amb els dits vassalls i súbdits, si no volen ser tractats com a vassalls inobedients de l’Emperador, i Rei nostre Senyor, i Enemics de la Pàtria.
Per què les dites coses siguin a tots notòries, manen els Excel·lentíssims i Fidelíssims Senyors Diputats es faci i es publiqui el present Ban y Pregó en els llocs acostumats de la present Ciutat i a totes les altres parts on convingui i sigui menester.”
*Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d’Àustria, rei d’Hongria i rei de Bohèmia.
**Gran Bretanya, Àustria, Províncies Unides Holandeses, el Sacre Imperi Romanogermànic, Portugal, Savoia, Baviera, Saxònia, Brandenburg i Hannover
Imatge superior: Comunicat dels Diputats del General del Principat de Catalunya exhortant obediència a Carles III.
