17
Feb2020

LA CIUTADELLA DE BARCELONA

Control militar de la Ciutat i del Principat

Plànol de Barcelona de l’any 1806. La fortalesa domina la ciutat.

La fortalesa de la Ciutadella de Barcelona és el símbol físic més visible de la repressió desfermada per l’absolutisme borbònic en acabar la Gerra dels Catalans, l’onze de setembre de 1714, en el seu afany per sotmetre a Catalunya i anorrear de la memòria l’existència del Principat.

Però no és un afany nou, el projecte ve de lluny. És un projecte recorrent des de l’any 1640 quan Felip IV de Castella i el comte-duc Olivares, el 13 de setembre de 1640, estan d’acord amb la Junta de Ejecución y de Estado que per doblegar definitivament a Catalunya és imprescindible:

“[…] Que de Barcelona se debe de tomar satisfacción y entiende que de aquella ciudad será fácil y de todo el Principado difícil. Que tiene por forzosa una Ciudadela en Barcelona […]”

La Guerra dels Segadors acaba sense que la Ciutadella pugui ser construïda, com tampoc li serà possible al rei construir-la en la post guerra, tant per raons econòmiques com polítiques.

Felip V de Castella recupera el projecte el juliol de 1704 –onze mesos abans de que Catalunya s’aliés amb Carles III- i posteriorment, en la reunió del Consejo de Estado del 8 de juliol de 1705, la solució presa és la de controlar Barcelona amb una guarnició de 3.000 soldats d’infanteria i 1.000 de cavalleria, i per tal de aquarterar-les:

“[…] mandara erigir una Ciudadela en puesto oportuno y a costa de los mismos catalanes […] y como todo el Principado de Catalunya consiste en la posesión de Barcelona […]”

El 7 de març de 1716, seixanta quatre anys després del primer intent, comencen les obres per bastir, en paraules de l’enginyer Verboom, la solució del nou rei Felip V de Castella i IV de Catalunya per controlar definitivament la Ciutat i tot Catalunya:

“[…] poner el debido y preciso freno a Barcelona, que ha sido la principal cabeza de estas grandes turbaciones, y otras muchas anteriores; lo que practicará siempre que para ellas tenga ocasión, mientras no se levante una Ciudadela que asegure a V.M. y sus gloriosos descendientes, la pacífica posesión, no solo de todo el Principado de Cataluña, pero la de los Reinos de Aragón, Valencia y Mallorca […]”

El projecte

Després d’analitzar diverses propostes és escollit el projecte de construcció de l’enginyer militar flamenc Joris Prosper van Verboom, que ja havia dirigit el setge de Barcelona l’any 1714, que proposa aixecar una ciutadella pentagonal de grans dimensions que a més de protegir dels atacs exteriors controlés militarment la ciutat, que restaria envoltada per les fortificacions de la Ciutadella i del castell de Montjuic, de d’on es podria fer foc contra la població.

Plànol de la Ciutadella sobreposada al barri de la Ribera de la ciutat l’any 1714, abans de ser enderrocat. El rectangle vermell representa l’actual Born per mesurar les dimensions de la fortalesa.

El projecte dissenya la fortalesa en el barris més densament poblats que són derruïts per construir-la i per bastir una amplia explanada, totalment mancada d’obstacles al seu voltant, que faciliti el tir d’armes de foc i canons des de la Ciutadella envers la ciutat.

S’enderroquen totes les edificacions existents -vivendes, negocis, tallers, esglésies, com els convents de Sant Agustí o de Santa Clara, o hospitals, com el de Santa Marta- al voltant de l’eix del Rec Comtal i del barri de la Ribera, una zona industrial, artesanal i comercial vital per la economia de la ciutat.

En total s’enderroquen 48 carrers i 1.202 cases. Aproximadament són desallotjats 5.000 habitants, que no reben cap indemnització i són abandonats a la seva sort, obligats a enderrocar les seves llars i els seus negocis per construir la Ciutadella.

Les dimensions de la fortalesa de la Ciutadella son enormes: 321,5 m de distància entre les puntes dels baluards contigus, un diàmetre de 547 m des del seu centre fins a les puntes dels seus cinc baluards -del Rei, de la Reina, del Princep, don Fernando i don Felipe- i revellins; incloent el fossat el diàmetre s’amplia fins als 617 m. Els dos baluards encarats a la ciutat tenen una altura de 16,3 m des dels peus del fossat, els tres restants tenen 11,2 m, la contraescarpa té una altura d’uns 6 m, que es correspon a la fondària del fossat. Les dimensions totals de la ciutadella borbònica son d’aproximadament 28,6 hectàrees.

Com va predir el general de les galeres reials, el 16 de gener de 1641:

“[…] someter a palos a Catalunya, y el castigarla, para ejemplo de nuestra Monarquía. Y hecha una Ciudadela en Barcelona, y crecidos cuatro presidios en Lérida, Tortosa, Tarragona y Gerona[…]”

La construcció

La decisió de construir la Ciutadella està fora de qualsevol dubte, les ordres estan donades, les obres comencen. L’únic punt que fa dubtar a les noves autoritats és l’extensió de l’esplanada al voltant del perímetre de la fortalesa. És a dir, quina part de la ciutat ha de ser aplanada per deixar-la lliure d’obstacles davant els baluards de la Ciutadella, quantes cases i edificis enderrocar.

La línia blava (A) indica la primera proposta per enderrocar les cases i deixar l’esplanada lliure d’obstacles. Per avaluar les dimensions, el rectangle vermell representa l’actual edifici del Born.

La línia vermella (C) indica la segona proposta per enderrocar les cases. La proposta deixa lliure tot l’espai entre la Ciutadella i el Palau Reial.

Però Verboom tem que, en cas d’una nova confrontació, des de les cases que queden en peu, a uns 240 metres del camí cobert, es pugui fer foc i proposa anar més lluny en l’enderroc; proposa esplanar l’espai fins la línea de punts vermella (D), que inclou el Palau del Rei i l’església de Santa Maria del Mar.

“[…] pero si se hubiera de arreglar esta Explanada, o Plaza de Armas a lo regular de ello; pero en esta forma se habrían de derribar el Palacio, i la Iglesia de Santa María con grande parte de lo mas poblado de la Ciudad antigua […]

La línia verda (B) indica fins on es va enderrocar. La zona de color marronós és la zona finalment esplanada i els edificis de color vermellós, els enderrocats. En la zona de color marró entre les línies verda i vermella s’ordena reduir l’alçada de les cases a l’equivalent d’una primera planta.
El 25 de gener de 1725 es donen per finalitzades les obres de la Ciutadella. Uns mesos després, el 30 d’abril, es signa el Tractat de Viena que formalitza definitivament la pau entre Felip V i l’emperador Carles VI d’Àustria.

L’any 1751 es revisen i reformen les defenses i baluards de la ciutat, s’acaben obres a la Ciutadella i es refà el castell de Montjuic. No és fins l’any 1753 que s’aixeca el barri de la Barceloneta per recuperar els habitatges derruïts del barri de la Ribera.

L’impacta social, econòmic i psicològic de l’enderroc del barri de la Ribera, i la construcció de la Ciutadella, pels habitants de Barcelona i del Principat per extensió, va ser profund i dolorós.

En el dibuix podem veure el que físicament representa la Ciutadella per a la ciutat de Barcelona.

La línia blava (A) indica la primera proposta per enderrocar les cases i deixar l’esplanada lliure d’obstacles. Per avaluar les dimensions, el rectangle vermell representa l’actual edifici del Born.

La línia vermella (C) indica la segona proposta per enderrocar les cases. La proposta deixa lliure tot l’espai entre la Ciutadella i el Palau Reial.

Però Verboom tem que, en cas d’una nova confrontació, des de les cases que queden en peu, a uns 240 metres del camí cobert, es pugui fer foc i proposa anar més lluny en l’enderroc; proposa esplanar l’espai fins la línea de punts vermella (D), que inclou el Palau del Rei i l’església de Santa Maria del Mar.

“[…] pero si se hubiera de arreglar esta Explanada, o Plaza de Armas a lo regular de ello; pero en esta forma se habrían de derribar el Palacio, i la Iglesia de Santa María con grande parte de lo mas poblado de la Ciudad antigua […]

La línia verda (B) indica fins on es va enderrocar. La zona de color marronós és la zona finalment esplanada i els edificis de color vermellós, els enderrocats. En la zona de color marró entre les línies verda i vermella s’ordena reduir l’alçada de les cases a l’equivalent d’una primera planta.
El 25 de gener de 1725 es donen per finalitzades les obres de la Ciutadella. Uns mesos després, el 30 d’abril, es signa el Tractat de Viena que formalitza definitivament la pau entre Felip V i l’emperador Carles VI d’Àustria.

L’any 1751 es revisen i reformen les defenses i baluards de la ciutat, s’acaben obres a la Ciutadella i es refà el castell de Montjuic. No és fins l’any 1753 que s’aixeca el barri de la Barceloneta per recuperar els habitatges derruïts del barri de la Ribera.

L’impacta social, econòmic i psicològic de l’enderroc del barri de la Ribera, i la construcció de la Ciutadella, pels habitants de Barcelona i del Principat per extensió, va ser profund i dolorós.

En el dibuix podem veure el que físicament representa la Ciutadella per a la ciutat de Barcelona.

Dibuix d’Onofre Alsamora “Barcelona a vista d’ocell” (1857). S’aprecia la Ciutadella i l’esplanada entre aquesta i la ciutat. La Ciutadella representa aproximadament un terç de la superfície total de Barcelona.

Barcelona sol·licita al rei, 29 de desembre de 1794, la demolició de la Ciutadella; ho repeteix els anys 1840, 1845 i 1862. Sempre es denega la sol·licitud.

Barcelona enderroca les muralles medievals l’any 1854, però la Ciutadella perdura. L’any 1859 s’aprova el pla de l’eixample dissenyat per Cerdà, però la Ciutadella no és toca.

Finalment la propietat dels terrenys de la fortalesa passen a l’ajuntament, desembre de 1869, a condició de construir jardins, pagar l’enderroc i la construcció de noves casernes de substitució.

Fonts:
DE CASTELLVÍ, Francesc. Narraciones Históricas Tomo IV, Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada, 1997,
CATÀ, Josep, MUÑOZ, Antoni. Absolutisme contra pactisme, Barcelona, Rafel Dalmau Editor, 2008

Composició: J.BQ.E.

0

Cistella de la compra