26
des.2017

Pacte dels Vigatans (III). Els signants

En l’anterior capítol presentàvem els comissionats dels Vigatans per negociar i signar amb el delegat de la reina d’Anglaterra un tractat d’Aliança. Avui presentem els vuit signants del Pacte.

 

Antoni de Cortada i Pastors
Manlleu, S.XVII – Manlleu, 1714

Militar i polític. Capità amb grau de Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes Noble propietari, hereu del patrimoni Cortada de Manlleu. Va participar en les Corts del 1701. Juntament amb Carles de Regàs eren els principals aristòcrates de Manlleu.

Va participar en el combat del Congost d’Aiguafreda a l’estiu de 1705, on tropes de fusellers de muntanya –miquelets- sota el comandament de diversos signants del Pacte dels Vigatans van derrotar les forces borbòniques. Posteriorment participa en l’atac a Barcelona per facilitar el desembarcament de les tropes aliades i el setembre comanda les tropes que van a Girona per obtindre l’obediència de la ciutat a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria.

El setembre del 1713, signat el Tractat d’Utrecht, es lliura a les tropes borbòniques.

Francesc Macià i Ambert -Bac de Roda-
Sant Pere de Roda, maig de 1658 – Vic, novembre 1713

Militar, Coronel de fusellers de muntanya -miquelets-. Participa en el combat del Congost. El març del 1706, amb el seu regiment, patrulla per la frontera d’Aragó. Quan els borbònics ataquen Barcelona es dirigeix a defensar la Ciutat on, el 7 d’abril, les seves tropes trenquen la trinxera borbònica aixecada a l’altura de Santa Madrona per aïllar Montjuïc de la Ciutat.

El 1709 dirigeix diversos combats per retenir els francesos provinents de l’Empordà, i manté actiu el front de l’interior del País. El 1713 quan la Generalitat decideix continuar la guerra, es posa al seu servei i va a Osona a reclutar un regiment.

Bac de Roda tornà al mas Colom, però Josep Riera, de Vallfogona del Ripollès, antic amic seu, el delata. Fet presoner, fou condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de novembre de 1713.

Jaume Puig i Beuló -Jaume Puig de Perafita-
Perafita , abril de 1638 – Barcelona ,11 de setembre de 1714

Militar. Capità de fusellers de la Companyia d’Osona, juntament amb els seus fills Antoni i Francesc, s’enfrontà a les tropes franceses en la Guerra dels Nou Anys (1688-1697)

Participa activament en el front de l’Empordà. L l’11 de setembre de 1714, amb setanta-sis anys d’edat, cau a la barricada del Pla de Palau en la defensa de Barcelona.

 

Antoni Puig i Sorribes
Perafita, 1666 – Desconegut, S. XVIII

Militar i polític. Fill de Jaume Puig i Beuló. Capità amb grau de Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes. En la Guerra dels Nou Anys (1688-1697) lluita amb la Companyia d’Osona, capitanejada pel seu pare. Combat en el setge de Barcelona de 1706 dins les Reials Guàrdies Catalanes, el 21 d’abril cau greument ferit. Un cop recuperat, l’octubre d’aquell mateix any, participa en la presa de Borja.

Participa en la segona expedició aliada de Madrid, en la Batalla d’Almenar i la de Monte Torrero, tenint un paper rellevant en aquesta darrera batalla. Després d’ocupar Madrid durant dos mesos, combat a les batalles de Brihuega i Villaviciosa.

Amb la decisió de guerra a ultrança, s’incorpora a les forces de l’exterior a les ordres del Marques de Poal com a Oficial agregat de la Plana Major.

El 13 d’agost de 1714 participa en la batalla de Talamanca, a les ordres del Marqués de Poal, que és l’última victòria dels exèrcits catalans. Després de la batalla no es tenen notícies seves.

Francesc Puig i Sorribes
Perafita, 1662 – Berga, juny de 1713

Militar i polític. Fill de Jaume Puig i Beuló. Capità amb grau de Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes. En la Guerra dels Nou Anys (1688-1697) lluita amb la Companyia d’Osona, capitanejada pel seu pare. Combat en el setge de Barcelona de 1706 dins les Reials Guàrdies Catalanes, on amb un centenar de soldats del Regiment de Reials Guàrdies juntament amb el tinent coronel Antoni de Meca, aconseguiren frenar l’atac de les tropes borbòniques al castell de Montjuïc. Participa, principis de setembre en l’expedició cap a Girona per obtindre la rendició de la ciutat i l’obediència a Carles III.

L’any 1712 és nomenat governador de la vila i el castell de Berga, manté el càrrec de governador fins a la seva mort, assassinat a mans dels borbònics, el 28 de juny de 1713. Enterrat a Vic.

Josep Moragues i Mas
Sant Hilari Sacalm, 1669 – Barcelona, 27 de març de 1715

Militar. General de batalla. Participa en la Guerra dels Nou Anys com oficial de la Companyia d’Osona. Coronel de cavalleria de 1705 fins 1707, any en que és nomenat General de Batalla. Comandant dels Pirineus i governador de Castellciutat -fortalesa militar a la Seu d’Urgell- que protegia la frontera amb França.

El setembre de 1713 rendeix Castellciutat als borbons. S’incorpora de nou a la lluita a les ordres d’Antoni Desvalls –Marques del Poal-, comandant en cap de les tropes catalanes fora de Barcelona, que tenia com a base la fortalesa de Cardona per atacar les tropes borbòniques a fi d’alleugerir el setge de Barcelona. El maig de 1714 intenta, sense èxit, bloquejar Castellciutat.

El 18 de setembre del 1714 capitula la fortalesa de Cardona, i es retira amb la seva família a Sort. Acusat de conspiració, intentà embarcar-se cap a Mallorca, lliure de l’ocupació borbònica. Un cop pres, es jutjat en un procés sumaríssim, torturat i executat el dia 27 de març de 1715.

Josep Anton Martí
Vic, S. XVII – Desconegut

Notari i militar. General de batalla. El 1705 participa en l’expedició a Girona de per obtenir-ne la rendició i en l’atac de les forces austriacistes a Barcelona. A partir de l’any 1705 participa en diferents accions com a Capità amb grau de Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes. Lluita en la presa de Borja i de Concas, i en l’atac a La Guàrdia. Participa en l’atac a Morella l’any 1710. Ja com a General de batalla, fora de les Reial Guàrdies Catalanes és nomenat Comandant en Cap de la Infanteria, i participa en la defensa de Barcelona.

El 13 de juliol de 1714 com a comandant general de l’ala dreta, participa en l’atac a la primera paral·lela, on en caure del cavall ha de ser rescatat. Aquella nit deserta passant al bàndol borbònic.

El 1719, serveix com Tinent Coronel al Regiment d’Infanteria “Barcelona” de Felip V.

Carles de Regàs i Cavalleria
Mas Cavalleria de Manlleu, S. XVII – Desconegut.

Militar i polític. Capità amb grau de Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes. El 1705 participa en l’expedició a Girona de per obtenir-ne la rendició. L’any 1706 participa en l’expedició a l’Aragó i en la presa de Manlleu.

A partir de l’any 1707, fins el 1710, es comissionat per Carles III per mobilitzar voluntaris a l’Empordà, Olot, Garrotxa i a l’Empordà i a alçar regiments d’infanteria. L’any 1713 s’acull a l’oferiment d’indult, abandona la lluita i es retira a Vic.

 

Imatge central: Reconstrucció del Pacte dels Vigatans a l’Ermita de Sant Sebastià, parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Il·lustracions: Francesc Riart i Jou

Deixa el teu comentari

Please enter your name.
Si us plau, escriu un comentari.
Subscriu-te al butlletí!

Artícles Recents
0

Cistella de la compra