26
gen.2018

26 de gener de 1641, Batalla de Montjuïc

26 de gener de 1641. Les tropes de Felip V de Castella, comandades per Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens -marquès de los Vélez-, ataquen la ciutat de Barcelona. L’atac s’inicia contra les defenses de la muntanya de Montjuïc.

La milícia gremial de la ciutat –Coronela de Barcelona- amb el suport de cavalleria francesa, rebutja l’assalt dels terços castellans i passen a l’ofensiva, els terços no resisteixen i es retiren. La batalla va significar una contundent victòria catalana, i la massacre de les tropes castellanes que van fugir fins a Tarragona.

Aquests fets es produïen set mesos després de la diada del Corpus de Sang -7 de juny de 1640- inici de la revolta de Catalunya contra el mal govern del comte-duc Olivares, privat de Felip IV de Castella. La batalla és un dels combats de la Guerra dels Segadors que durarà dinou anys.

Montjuïc

Farell de Montjuïc, 1563

Abans de 1640 al cim de Montjuïc hi havia un farell, o torre de vigia, que feia la funció de vigilant i que tenia la missió d’alertar la ciutat en cas d’arribada de naus hostils a la costa. Va ser el 1640 quan el govern municipal del Consell de Cent va decidir fortificar el cim de Montjuïc davant la necessitat de defensar la capital en previsió d’un atac castellà.

 

 

Fortí de Montjuïc, 1670

En trenta dies es va construir una fortificació de petites dimensions de planta quadrangular, que comptava amb quatre mitjos baluards a les cantonades que estaven dotats de troneres per disposar l’artilleria – unes dotze peces- i un fossat de poca profunditat.

La fortificació estava custodiada per companyies de la Coronela de Barcelona.

 

L’exèrcit català

L’exèrcit català estava format pel Terç de la Generalitat i el Terç de la Ciutat de Barcelona, pel Batalló Català -format per 4 terços-, i cavalleria. Les tropes catalanes eren comandades pel diputat militar de la Generalitat Francesc de Tamarit.

Batalló Català i Terços catalans, 1643

Batalló Català i Terços de la Generalitat i de la Ciutat de Barcelona

1. Mosqueter Batalló Català

2. Sergent Batalló Català

3. Bandera del Terç de la Generalitat

4. Bandera del Terç de la Ciutat de Barcelona

5. Arcabusser Batalló Català

6. Tambor Batalló Català

7. Capità Batalló Català

 

 

La muntanya i fortí de Montjuïc eren defensats per la Coronela amb 9 companyies gremials, altres companyies del Terç de la Ciutat de Barcelona, 200 miquelets del capità Francesc de Cabanyes, 300 mosqueters i piquers francesos de 4 companyies del regiment d’infanteria d’Espenan dirigits per George Stuart, i 8 peces d’artilleria de bronze, la majoria de 4 lliures de calibre.

A l’ermita de Santa Madrona es trobaven les tropes de Gallart  amb el capità d’artilleria Agustí Radas.

A Barcelona hi havia la resta de les 40 companyies de la Coronela dirigides per Miquel Torrelles. La cavalleria francesa, dirigida per Henri Robert de Serignan, es va desplegar al Pla per atacar les posicions castellanes. El regiment de Serignan va encarregar-se de la defensa del portal de San Antoni, mentre que la resta de regiments de la cavalleria francesa defensaven els camins entre Barcelona i Sants.

El regiment d’infanteria francesa de Serignan ocupava els diferents portals de Barcelona i la mitja lluna davant el portal de Sant Antoni.

Discurs de Francesc de Tamarit abans de la batalla:

“Si dubteu, valerosos catalans, per la condició de la fortuna, crec que teniu raó; però, si us esporuguiu per les forces que us amenacen, és ben debades el vostre recel. Teniu de veí el vostre més gran enemic; guaiteu allí: darrera aquella muntanya s’amaga la ruïna de la vostra Pàtria, guaiteu, allà hi ha el gran vas de verí que aviat es posarà a les vostres mans. Trieu, senyors, si el voleu beure per morir infamement o si el llanceu per fer-ne trossos, en la qual cosa consisteix la vostra vida (…)

La raó és amb vosaltres; avui hem d’acabar el gran edifici de la llibertat que heu aixecat; avui cal donar la sentència en la qual es publicarà al món la vostra glòria o la vostra infàmia (…)”

Francisco Manuel de Melo – “Movimientos guerra y separación de Cataluña en tiempos de Felipe IV”

L’exèrcit castellà

L’exèrcit castellà de Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens -marquès de los Vélez- havia sortit de campanya amb 23.000 soldats, 3.100 cavalls i 24 peces d’artilleria amb 250 artillers, dividits en tres cossos.

Terços castellans, 1643

Batalla

La batalla va començar a les 9 del matí  quan 2.000 mosqueters dels terços de Hugh O’Donnell, Fernando de Ribera i Simon de Mascarenhas pugen per la banda del Llobregat, sent rebutjats pels defensors.

Batalla Montjuïc 1641. Blau tropes catalanes. Vermell tropes castellanes.

Desprès del primer atac, Diego de Cárdenas Lusón amb 2 terços va començar a pujar la muntanya des de Sants, i Francisco de Orozco -marquès de Mortara- va portar els seus 2 terços de la Creu Coberta a l’ermita de Santa Madrona per tallar el camí entre la ciutat i Montjuïc, d’on es van retirar les tropes catalanes que hi havia apostades aprofitant la cobertura de la cavalleria francesa per instal·lar-se en el camí atrinxerat de Montjuïc, des d’on protegien les municions i els reforços que havien de pujar al fortí.

Les tropes castellanes, mancades de coordinació, van iniciar el combat pujant per un terreny boscós i costerut, van arribar al cim de la muntanya en diferents onades. Quan les primeres tropes van arribar al cim de Montjuïc una companyia de 400 homes els va fer front disparant a curta distància, exterminant als atacants i eliminant-ne als oficials, mentre l’artilleria disparava pedres i metralla metàl·lica a curta distància. Mentrestant la resta de les tropes hispàniques encara estaven acampades als camps de Valldonzella.

Henri Robert de Serignan amb 7 batallons de cavalleria va atacar, cobert pels mosqueters apostats a la muralla, a les tropes castellanes que atacaven la muralla i el camí de Montjuïc, mirant de flanquejar-los per la Creu Coberta. L’atac va ser respost per una càrrega de la cavalleria castellana comandada per Carlo Maria Caracciolo -duc de San Giorgio- que va provocar la retirada catalana cap a l’interior de les muralles pel portal de Sant Antoni. Els atacants van perseguir les tropes que es retiraven, però aquesta maniobra va suposar que es quedessin sense munició de manera que, a l’abast del foc de mosquet de les muralles i amb el portal tancat, els cuirassers francesos els van atacar provocant nombroses baixes, entre elles la del mateix duc de San Giorgio.

Aquesta victòria a la muralla va permetre enviar 2.000 mosqueters de refresc al castell. A les 3 de la tarda els castellans van intentar un nou atac en massa amb les tropes de reserva, però el foc de les tropes catalanes va provocar moltes baixes. Una càrrega final de 40 catalans del castell muntanya avall va provocar el pànic i la retirada dels atacants.

Les tropes castellanes amb més de 1.500 baixes i completament desmoralitzats, es retiraren a passar la nit a Sants. L’endemà es trobaren 204 cadàvers més, abandonats en els pendents de Montjuïc. Els catalans tingueren poquíssimes baixes, en total 32 morts i altres tants ferits. A la matinada següent, al tenir coneixement de que s’acostava una columna de 6.000 homes, l’exèrcit castellà abandonava Sants i fugia cap a Tarragona, deixant enrere l’artilleria. A Tarragona van arribar les restes de l’exèrcit, uns 16.000 homes, gairebé la meitat de l’exèrcit invasor havia desertat.

Els catalans guanyaren 20 banderes als terços castellans, que foren posades al balcó de la Diputació.

“Les banderes de Castella, poc abans desplegades al vent en senyal de la seva victòria, caminaven caigudes i trepitjades als peus dels seus enemics, on molts ni per trofeus i adorns del triomf les alçaven; a tanta desestima es van reduir”

Francisco Manuel de Melo

La inevitable intervenció francesa convertí Catalunya en un front més de la guerra dels Trenta Anys, que enfronta als Habsburg i a la monarquia francesa per l’hegemonia d’Europa.

 

 

Imatge central: A. Roca, “Batalla de Montjuïc”

Il·lustració Batalló Català: Francesc Riart i Jou, del llibre “Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans” (Rafael Dalmau, Editor)

Il·lustració Terços castellans: Augusto Ferrer-Dalmau, “Rocroi, el último tercio”

Deixa el teu comentari

Please enter your name.
Si us plau, escriu un comentari.

Subscriu-te al butlletí!

Artícles Recents
Skin Color
Layout Options
Layout patterns
Boxed layout images
header topbar
header color
header position